Sangria de cava i fruites del bosc

Tornar enrere (2ª Part)

2011-07-19T22:53:00.002+02:00

-Senyor, Senyor, hem arribat. Ja som a Girona.

Ostres… s’havia adormit completament. Potser millor. Tot i haver agafat molts avions els aterratges encara el posaven nerviós. S’havia pres un tranquimazin i havia fet el seu efecte. No era massa amant dels medicaments, i menys dels calmants tan forts, però volia arribar tranquil a casa, per fi a casa.
Tot i estar tant temps fora no portava massa equipatge, una bossa de mà amb un parell de llibres, un petit necesser i un diari de paper reciclat. La roba i la resta d’efectes personals els havia fet caber en una motxilla que havia hagut de facturar. La cinta encara rodava quan va arribar a recollir la bossa, però era la darrera que quedava. Tot i que el vol anava ple la gent s’havia espavilat a treure maletes i no quedava ningú. Les portes automàtiques es van obrir i amb un somriure i d’orella a orella ja va veure a la Paula, semblava que estava a punt de plorar de la felicitat. Tants anys sense poder estar amb el seu germà, sense poder abraçar-lo; el que havia estat el seu amic i confident durant tants anys…de fet tot i la distància encara tenien un vincle molt especial. L’Ernest, prudent de mena, es mantenia una mica enrere i esperava l’escena de retrobament entre els dos germans per després fer una encaixada de mans i uns copets a l’espatlla amistosos al seu cunyat; al que no havia pogut conèixer massa, però en el que havia trobat un aliat per posar nerviosa a la seva dona i fer acudits sobre la seva sogre.

-Neeeeeeeeeeeeen!!! Pensava que no arribaves! Ja començava a sospitar que t’ho havies pensat això de tornar… que ta el viatge? Has pogut descansar? Si que portes poques coses. Deixa’m que t’ajudi…

-Carai noia! Segueixes tant xerrameca com sempre eh!- Li va tocar el cap a la seva germana de forma simpàtica i la va tornar a abraçar- suposo que la mare deu estar nerviosíssima, així que millor que anem tirant cap a casa.

Van tenir el cotxe carregat ben aviat. Si hagués portat masses coses tampoc hi haguessin capigut, la seva germana es resignava a desfer-se de l’Opel Corsa que es va comprar als 20 anys. Deia que fins que no fos necessari no ho faria. I seria aviat, perquè s’els veia amb unes ganes de ser pares. Eren d’aquelles parelles que quan veien un nadó es quedaven amb cara de sòmines i fins que no passaven uns minuts no reaccionaven.

-D’això Paula, com està la gent del poble, saben que estaré per aquí…?
-Que no coneixes a la mare? li ha faltat anar-ho a publicar al diari, fa una setmana que no para de recórrer totes les botigues del mercat comprant de tot i ha anat a la perruqueria també i ja saps que allò és safareig assegurat.
-Ja m’imagino ja...pobre mare es va endur un bon ensurt quan li vaig dir que tornava, es pensava que me’n havia passat alguna de grossa.
-Es que nen, feia mesos que no parlaves amb ells per telèfon, només sabien de tu el que jo els explicava i clar...poc s’imaginaven aquesta visita- la Paula estava asseguda al seient del copilot i tenia mig cos girat cap enrere. No parava de gesticular i de parlar, l’Ernest estava concentrat en la carretera, no li agradava massa conduir, però aquell dia no era bona idea que la seva dona agafés el cotxe, anava molt despistada i estava exhaltada- La Mare ha preparat un sopar nen...i el pare aquesta setmana ha tallat tres vegades la gespa del pati. Diu que com que t’agrada això del Tai-txi així el podràs fer allà.
-Ostres...quines ganes tinc de veure’ls! I els veïns com estan? al senyor Felip li han donat l’alta de l’Hospital ja?
-Si, si ja és a casa des de dimarts passat. Ha estat dur. Va a recuperació cada dia, però te moltes ganes de seguir endavant. Jo crec que la força de voluntat i el suport de l’Empar seran les seves millors medicines.
-Com me’n alegro, són molt bona gent
Durant uns instants va dubtar de seguir preguntant. Fins aleshores no havia gosat fer-ho. Sabia que la seva germana mantenia contacte amb l’Helena. Havien estat amigues des de la infància. Però des que ell va marxar no havien tornat a parlar del tema. Tornava a casa perquè necessitava recuperar un equilibri, necessitava desconnectar de la desconnexió, necessitava simplement per una vegada, no estar sol.

-Paula, jo et volia preguntar...
-L’Helena està bé. Fa un any va marxar a Barcelona a viure, treballa allà en un laboratori químic i viu en un apartament a Gràcia. Està encantada. Ens anem veient de tant en tant. Quan puja a veure als seus pares i jo algun dia he anat a veure-la. Ella està molt bé Guillem.

I llavors el cotxe es va parar. Ja eren davant de casa els pares. Abans de sentir els crits de la mare i les passes pesades del pare es va aturar a escoltar la cançó que sonava a la radio. “El tren de Mitjanit” de SAU, una cançó: La del primer petó, el primer ball i la primera nit amb l’Helena.

Tornar enrere (1ª Part)

2011-02-28T20:47:00.003+01:00

Tot i que només havia dormit tres hores no es sentia cansat. Tancava els ulls i intentava no pensar en res. La nit havia estat molt intensa. Feia un parell de mesos que coneixia als seus companys de la Fundació Brave, però aquest curt temps havia estat prou intents com perquè la seva marxa mereixes una festa de comiat. La Shanon li havia regalat el seu amulet preferit per desitjar-li sort i força en la nova etapa; el portava penjat al coll. L'Erik li havia promès que quan tornés cap a Escòcia faria una parada al seu poble per veure'l. I la Natalie...mmm...li havia fet el millor dels regals. Havient fet l'amor durant tota la nit apassionadament, i no s'havien dit res. Simplement s'havien sentit el més a prop que mai l'un de l'altre.

13 hores de vol, escala a Barajas i després a Girona. A l'aeroport l'estarien esperant la seva germana Paula i el seu marit, l'Ernest. No els veia des del 2004, l'any en que s'havien casat en una íntima cerimonia a l'hermita romànica d'Albanyà. Es parlaven un cop per setmana per l'Skype, però amb els pares s'enviava cartes, això d'internet els semblava massa modern i no "s'hi entenien".

El primer any d'estar a El Salvador, les noticies que publicava al blog; el Twitter i el Gmail el mantenien en contacte amb els seus amics de la facultat i els del poble; però va necessitar posar distància amb tot perquè fós menys difícil mantenir-se lluny de les històries que havien deixat enrere. Sobretot volia oblidar els darrers dos anys de relació amb l'Helena: la noia que havia de convertir-se en la seva companya per tota la vida i li va provocar un buit al cor, del que dubtava recuperar-se mai. De fet, tal i com li deia la seva germana, creia que mai tornaria a ser capaç d'enamorar-se, d'entregar-se a algú 100%.

S'havia endut la biografia de Vicente Ferrer i un llibret de sudokus per matar les hores de vol, però no era capaç de concentrar-se en res. Estava inclús més nerviós que quan va marxar amb 23 anys de casa, per embrancar-se en una aventura de la que no sabia la data de fi.

Estava segur que la mare havia cuidat fins al mínim detall per tal que ell es sentís còmode a casa. Hauria anat al mercat a comprar perquè segons ella " a aquests països es passa molta gana, segur que t'alimentes de qualsevol cosa". Tindria un àpat pensat per celebrar la seva tornada. Però no les tenia totes "Segur que et trobes bé fill? No estaràs malalt i no ens ho vols dir..."I és clar, era comprensible. Tornava després de tants anys sense donar explicacions, avisant unes setmanes abans i altre vegada, només amb bitllet d'anada.

Entre la sorra i l'aigua

2011-02-17T22:38:00.002+01:00

Menorca, Agost 2010

Tan propers, tan llunyans...

2011-02-10T22:59:00.005+01:00

Guernsey Juny 2010

Propera parada

2011-02-02T17:31:00.002+01:00

Tres quarts de vuit.L'andana plena de gent. Miren el rellotge, caminen nerviosos amunt i avall. Tapats amb la bufanda i abrics. Alguns amb cartera la mà, altres amb la motxilla penjada a l'esquena. Sonen alguns mòvils; trucades breus, intercanvis de missatges. Els auriculars posats i la mirada fixa a la boca del metro, com si fessin força perquè aparegués.

Després d'un etern minut i mig apareix una llum vermella i noto que el vent de la velocitat i de la frenada. El metro s'atura a l'estació. Va ple. Uns surten a empentes, altres esperen arran de la porta per entrar. A dins silenci, fulles de diari que passen, llibres oberts, converses en veu molt baixa.Primera parada, baixa un quart del vago. Puc seure, encara en queden quatre per arribar. Se'm començen a tancar els ulls, el moviment em relaxa. De cop una frenada en sec, una dona rellisca i cau de cul a terra. L'ajuden a aixecar-se. A fora és tot fosc. Segur que ha estat un ensurt i en qüestió de segons torna a arrancar.

2 minuts, cinc minuts, 7 minuts... no diuen res. La gent ja està nerviosa. So de megafonia.

"Informem als senyors vatgers que per causa d'una incidència elèctrica en les instal.lacions ens veiem obligats a estar aturats més temps de l'habitual. Els demanem que mantinguin la calma i que rependrem la marxa quan abans possible. Gràcies per la seva atencio"

-Arribo tard. El metro s'ha parat i no ens diuen quan tornarà a funcionar. Sí, estem parats. No, no a cap estació enmig del túnel. D'acord. Tenia una reunióa la sala 12B a primera hora pots avisar que arribo tard?. No ho crec...suposo que no estarem aquí gaire estona més. Fins ara. Adéu.

I aleshores pujo la vista i les nostres mirades es troben. Per primera vegada. No se quanta estona fa que estàs aquí, just davant meu. Amb una llibreta i un boli a la mà. Amb una bossa entre les cames. Desvies uns segons la mirada, suposo que per vergonya. Jo faig el mateix. Però no ho puc evitar. Et torno a mirar, una força m'empeny a fer-ho. Aleshores em somrius. Puc veure com a la galta dreta se't dibuixa una petita arruga, dissimulada, però encantadora. Crec que seràs la millor distracció durant aquesta estona que estarem aturats. Busques alguna cosa a la butxaca de la jaqueta. El mòvil. El mires sense acabar de treure'l del tot, dissimulat i discret. La pàgina de la llibreta és plena, lletra petita, desordenada, ràpida i sense espais. La gires i començes a fer traços ràpids i amples. Et quedes uns segons mirant el que has escrit i de sobte ho gires de cara a mi.

-El que donaria per un cafè

Em mires, esperes resposta, somric. Tornes a girar la llibreta i escrius altre vegada.

-Faig tard a la feina i tinc gana

Penso que haure de respondre els missatges d'alguna manera..No porto cap paper al bolso, regiro una mica la bossa on porto el tupper, un llibre i l'agenda. Res. Al terra hi ha un diari gratuït dels que reparteixen a les parades. L'agafo i trobo un boli finalment en una de les butxaques del bolso. Escric en una pàgina d'anunci de l'IKEA.

-Jo també arribo tard i no he près cafè

-Esmorzem?

-Potser haurem de dinar, això no arranca.

-A mi ja em va bé

-El que?

Ha de girar altre cop pàgina i jo m'estic quedant sense pàgines on poder escriure i que sigui visible.

-Estar aquí aturats

-Per?

-Perquè ja no m'avorreixo

"Senyors Viatgers els informem que en breu podrem restablir la circulació de la línea 1 amb normalitat. Disculpin les moléstes que els hem ocasionat. Gràcies"

Seguim mirant-nos fixament. Al cap d'uns segons reprèn el moviment. I tu t'aixeques, jo m'aixeco, estem molt a prop. Ens agafem al mateix pal. Parada de metro. Hem arribat. S'obren les portes. No ens movem i el so de que s'estàn a punt de tancar ens fa reaccionar. Sortim per la mateixa. Ens quedem parats a l'andana. Tothom es mou menys nosaltres.

-Encantat.

-Igualment.

I sense dir-me el teu nom, donar-me la mà. Només amb un somriure m'acomiado de tú. Cada un pel seu camí, a seguir amb la jornada. A la feina. Però avui arribo amb un somriure.

Perquè arribar tard a vegades no sempre vol dir perdre el temps.

2010-10-29T17:26:00.004+02:00

“Entre taronja i vermell, el cel va canviant de color. L’únic soroll que hi ha: el de les onades, que entremaliades juguen i competeixen per mullar més tros de sorra. No queda quasi ningú a la platja, només unes ombres llunyanes aprofiten les últimes hores de llum per fer l’últim bany de la tarda. Fa dos dies que no dormo, que no tanco els ulls. Però no tinc son, no tinc ganes, només penso en que no et tornaré a veure. Vas marxar sense acomiadar-te. Al matí em vas fer un petó, mentre aprofitava els cinc minuts sota els llençols, em vas acariciar el cabell i em vas dir: Bon dia Preciosa. Les teves últimes paraules dirigides a mi. Ni tan sols se quins pantalons t’havies posat, ni si havies agafat una camisa planxada. El so de les claus, el casc de la moto i la porta que es tancava darrera teu per última vegada. Ara està tot buit. Només hi ha silenci i tot es ple de coses teves, de la teva olor, però tu has marxat i m’has deixat sola.
Ni les abraçades, ni les llàgrimes ni les paraules de condol que m’han acompanyat aquests dos dies em serveixen de res. No vull viure, sense tu no en se. Ningú me n’ha ensenyat i no en vull aprendre. Perquè ja res es mou dins meu, perquè tot i estar mig nua i amb al cabell moll no tinc fred, perquè no sento cansament, ni tan sols dolor. Em costa fins i tor moure la mà per escriure aquestes paraules. He buidat una ampolla de cervesa Guinness (la teva preferida), he pensat posar-hi aquesta carta i llençar-la a l’aigua, perquè marxi ben lluny, perquè amb ella també marxin les pors i la ràbia. El que a mi ja ni tan sols hem queda després d’haver-ho esgotat tot les últimes hores. I dins meu hi ha tantes llàgrimes que encara no han sortit, que no vull que surtin…que no deixaré que surtin. Perquè ja ni tan sols això te sentit.
Sóc egoista, sóc plena de covardia. Sí, però si tu no ets en aquest món prefereixo, no ser-hi jo tampoc. Perquè la vida és pels valents, pels que lluiten, pels que saben trobar un nou camí. Però jo ja no sóc aquella noia decidida que vas conèixer quan teníem 20 anys. Jo vaig morir fa dos dies; en el mateix instant en que una veu desconeguda em deia que havies perdut la vida en un accident. Jo també vaig deixar de respirar, el meu cor va deixar de bategar i el meu cap ja no era en aquest món, volia marxar. Volia marxar amb tu. Espera’m. Espera’m per tornar-me agafar entre els teus braços, per tornar-me a acariciar cada racó del meu cos, per tornar a dir el meu nom mentre fem l’amor. Estimo la vida, sí; però t’estimo més a tu i ja no hi ets…”

Una tarda qualsevol d’un dia qualsevol una ampolla va arribar a la platja i dins hi havia aquesta carta…

De 9

2010-07-22T14:36:00.003+02:00

No tinc por als canvis, no tinc por a arriscar-me, no tinc por a sentir, no tinc por a viure...

Eren les primeres paraules de la seva carta. El pis era buit. Només quedava una taula rodona i dues caixes de cartró plenes dels objectes que feien evidents 6 anys de convivència. Ja no quedava res d'ella. La seva olor havia marxat, s'havia evaporat i tot estava en silenci.

Els diumenges hi havia poc trànsit i per això li havia dit al transportista que vingués aquell dia a buscar els paquets. Abans de tancar la porta per última vegada i deixar les claus al propietari del pis va voler donar una última ullada a les dues habitacions i al bany, per si es deixava alguna cosa important.

-Això ja no funciona Narcís, fa temps que res és el mateix, que ni tu ni jo som els mateixos

-La Berta s'eixugava les llagrimes amb un mocador de paper. Tenia els ulls irritats i es contenia per no muntar un drama.

-M'enganyes? És això? Hi ha una altre persona? T'has enamorat d'algú altre?

-No hi ha cap altre persona. Això és només entre tú i jo. Fa massa temps que no som una parella, que només compartim aquet pis i alguns moments per compromís, però jo he perdut la il.lusió i les ganes de lluitar per una relació que crec que no té futur.

-No entenc res. Que he fet malament? No puc fer res per arreglar-ho? Jo he intentat donar-te tot el que necessitaves.

-Tot no Narcís, saps que tot no, el que jo més necessitava ere sentir-te a prop meu, tenir-te al costat. I desde fa tres anys em sento més sola que mai al teu costat.

La finestra del dormitori estava entreoberta i la persiana abaixada. El Narcís recordava la última conversa de més de dos minuts que havia mantingut amb la Berta. Va tancar la porta de cop i es va dirigir al bany. Sense cap rastre de la col.lecció de perfums i cremes, o el secador mal posat al calaix que no tancava. No hi havia res d'ella tampoc allà.

-Em pots passar la tovallola?-La Berta sortia de la dutxa mentre ell s'afeitava.

-Sort que estic aquí si no que faries? Sempre et passa el mateix...

-Doncs quan no hi ets surto despullada i l'agafo sense problemes.

El Narcís se la va mirar dolçament i ella li va respondre el gest amb un somriure. Ell s'hi va acostar amb la toballola a la mà i li va fer un petó als llavis, ella es va quedar quieta, sense respondre amb cap moviment. Va agafar la toballola i es va tapar de seguida.

-Fa temps que no fem l'amor

-Aquestes coses van com van Narcís, últimament mai coincidim i...la vertitat que hi ha temporades de tot.

-Abans no hi havia excuses, qualsevol moment era bo...tinc la sensació de que estàs distant, de que ja no t'agrado. No em mires, gairebé no em toques i quan m'acosto a tu et mostres freda i distant.

-Ho sento...no puc evitar estar així i no em preguntis perquè. A més ara no és el moment de parlar-ne. Arribo tard a la feina.

-I quan serà el moment?

-Aquest vespre sopem junts. Anem al restaurant xinès de la cantonada?

-D'acord.

Quan recordava aquells moments sentia vergonya d'ell mateix. Va mirar el rellotge. Les 12 del migdia. El transportista arribava mitja hora tard. Quan es disposava a trucar-lo des del mòvil va sentir com arribava el camió i aparcava just a l'entrada de l'edifici. Només li quedava una habitació per revisar. El despatx. Una ullada ràpida. Res. S'havia endut els mobles al seu nou pis. Ell es quedava amb la resta, els hauria d'encabir en un apartament que era la meitat del pis, però ell sol no es podia permetre res més.

-I el pis?

-Jo marxaré, no em vull quedar aquí. Necessito començar de nou i amb el meu sou no em puc permetre pagar aquest pis.

-Però, haurem de parlar del contracte amb el llogater.

-Parlerem amb ell la setmana vinent. Tu t'hi vols quedar?

-No hi he pensat, m'ha agafat tot de sorpresa Berta, tú sembla que ho tens tot decidit.

-Un dels dos havia de prendre la decisió Narcís, això ja s'estava fent insostenible.

Feia una setmana i mitja que la Berta havia marxat de casa. Havia deixat les seves claus sobre el marbre de la cuina i la carta. No estava ressentit, només es sentia buit, li faltava alguna cosa, no li sortien les llàgrimes però tenia un nus a la gola.

"Ja no formo part de la seva vida, ja no sóc important per ella, ja no som els dos, estic sol. M'he quedat sol".

Va tancar la porta del pis per última vegada, es va quedar uns minuts parat al replà de l'escala i sense mirar enrere ni una sola vegada va sortir del número 9 del Carrer Galicia.

El despertar d'un Somni V (Desenllaç)

2010-07-05T16:35:00.002+02:00

Tres quarts de dotze del migdia. Abans de fer la última ronda del matí per la planta 4 la Sara es va aturar al servei per eixugar-se la suor que li corria pel front. Un problema elèctric havia deixat l'hostpial sense aire acondicionat i cada vegada es feia més insoportable. Molts dels pacients havien estat traslladats a habitacions més fresques de la primera planta.

Feia 3 dies que dormia a casa de la seva mare. La situació amb el Doctor Cartagena no havia empitjorat, simplement seguia igual. Sense comunicació i sense res a dir-se. No entenia el perquè d'aquell malestar. Només sabia que des que havien tornat del viatge a Suècia tot era diferent. "Vols que en parlem?", aquesta era la frase que ell li repetia una vegada i una altre, suposava que com a mecanisme d'autodefensa i per simular estar preocupat per la relació, però ella no tenia res de que parlar.

Va sortir del lavabo; encara havia de canviar la via de la pacient de l'habitació 416. Al final del passadis va veure a la Laia i s'hi va acostar.

-Aquest matí he passat a veure l'Eduard, està molt millor i a tu et veig molt bona cara, sembla que tot va endavant.

-Sí, precisament avui fa mig any de l'accident i pensar com estava i que demà finalment li donen l'alta, no m'ho puc creure.

-Jo sabia que tot acabaria bé. L'Eduard hi ha posat la força de voluntat i tu l'esperança i els ànims i això fa molt.

-Doncs, sí la veritat es que ha estat molt dur, però ho hem aconseguit. Ja hem trobat un centre a prop de casa on podrà fer una bona recuperació. Cada dia estarà amb un especialista als matins i a la tarda anirà a fer tallers per treballar la parla i la memòria.

-Me'n alegro tant Laia... tot i així és una pena no poder trobar-te tan pels pasadissos, has estat una gran companyia durant aquest temps.

-I ara! Per això estàn els telèfons Sara! Anirem quedant d'acord? Almenys aixi et mantinc al dia de tot com evoluciona. Per cert... tu com estas?

-Doncs igual Laia, sembla que això no tira endavant i la veritat es que ja no hi dedico masses esforços.

-Potser us haurieu d'asseu-re a parlar. Us cal, almenys per aclarir que voleu fer. No podeu estar així sempre, si heu de prendre una decisió que sigui com abans millor.

-Sí, ho se...Però com parles amb algú d'una cosa que no saps? Reament no hi ha cap problema concret, són sensacions...

-És complicat...però ho has de fer Sara, per tu i per ell, serà difícil però segur que t'anirà bé.

-Sí tens raó...parlare amb ell. Gràcies Laia i t'agafo la paraula de seguir trucarnt-nos eh!

Es van abraçar durant uns minuts i es van acomiadar amb dos petons. La Laia havia deixat el pis on vivia amb l'Albert i s'havia traslladat al seu apartament de soltera. El seu marit s'havia quedat a l'estranger en un projecte i després de llargues converses havien decidit que el millor era divorciar-se. Ell no havia posat massa resistència. La Laia estava segura que tenia una amant, però no l'afectava, de fet era normal que el seu home busqués en els braçós d'una altre dona el que ella no li havia donat en molt de temps, de fet, fins i tot dubtava que mai n'hagués estat enamorada. Va entrar a l'habitació. L'Eduard, era dret davant la finestra; s'havia tret el pijama i portava una camisa negra i uns texans. La cicatriu ja no era tan evident i s'aguantava amb només una muleta.

-Hola Preciosa, preparada?

-Eduard, però si fins demà no marxem?

-Ho se, però he pensat que com que es la última nit que passo a l'Hospital això es mereix una celebració, un comiat d'aquestes 4 parets, no creus?

-I que vols que fem? Que baixem a sopar al restaurant? Crec que avui al menú hi ha peix...

-He pensat en algo millor. Anem?

-Por em fas...Saps que no pots sortir de l'hospital encara, no comencis a fer bogeries que fins ara anavem molt bé.

-No diguis ximpleries dona...

La va agafar de la mà i ella el va seguir. L'ascensor va pujar fins l'últim pis. La llum entrava amb força per la finestra; la Laia no havia estat mai en aquell lloc des dels mesos que feia que pràcticament vivia a l'hospital i es sorprenia que L'Eduard ho conegués, potser fins i tot estava prohibit pujar fins allà dalt; es va començar a sentir una mica malament, com si estigués fent una malifeta.

-No facis aquesta cara Laia, que no estem fent res de l'altre món.

-D'acord...

L'Eduard va obrir decididament una porta d'acer que donava a un espectacular terrat, i enmig hi havia una taula perfectament muntada, amb espelmes, un centre de flors i dos plats tapats. La Sara es va mirar incrèdula a l'Eduard...

-Però, com?

-No et preguntis com, simplement gaudim d'aquest moment, ja t'he dit que ens hem d'acomiadar de tots aquests mesos difícils que hem viscut i hem de tornar a començar de la millor manera.

-Sí, tens tota la raó Eduard, però no deixa de sorprendre'm

-Això és és el que sempre has dit que t'agradava de mi no? Que mai deixo de sorprendre't

-Eduard... gràcies, no m'ho esperava pas. La veritat es que m'encanta veure't tan il.lusionat, va arribar un momenten que vaig pensar que havies perdut totes les esperançes de recuperar-te i que no tornaria a ser mai el mateix.

-Doncs no ha estat així i saps per què? Perquè tu has estat amb mi en tot moment i m'has fet creure en mi mateix i m'has ajudat a recordar qui sóc. Laia, vaig veure la mort, em va passar per la cara i ara em sento com si hagués tornat a néixer o com si el temps no hagués passat desde la última vegada que ens vam separar. Crec que ha estat una senyal, una senyal molt cruel i dura, però que ens ha portat fins on som ara i que ens dona una segona oportunitat.

-Vols dir com a parella?

-Vull dir com a tú i jo, com el nosaltres que haviem estat però sense enmirallar-nos en el passat, només veig futur amb tú.

-Jo...la veritat es que...mai he deixat d'estimar-te i no me'n vaig donar compte fins que et vaig veure tumbat al llit, ple de ferides i amb un fil de vida... em sap greu haver desconnectat de tu durant aquests anys, se que no he fet les coses bé...

-Laia, calla. Li va posar el dit als llavis, s'hi va acostar i la va besar, com la primera vegada; en aquella estació de tren quan tan sols tenien 18 anys.

El despertar d'un somni IV

2010-05-04T17:11:00.002+02:00

-Doctor Cartagena, passi per l'habitació 315, si us plau.

La veu de l'enfermera Castillejos sonava alta i clara. El Doctor ja era a la tercera planta quan va sentir l'avís.Va accelerar el pas i va mirar enrere per veure si veia la Sara. Res.

Feia dos dies que no parlaven, 48 hores de guàrdia esgotadores i una petita picabaralla havien provocat una situació que ja s'havia repetit en diferents ocasions els últims mesos.

-Laia, he vingut tot lo depressa que he pogut.

-No se que li passa, des de fa 10 minuts ha començat a adormiscar-se més de lo normal, a la pantalla surten bé les constants però quan li parlo o l'intento despertar no reacciona...jo...

-Necessito que surtis de l'habitació.

La Laia no podia contenir el plor. El passadis era avui encara més fred i gris que mai. Cap cadira, ningú esperant fora les habitacions i només amb una cosa al cap: no el podia tornar a perdre. L'estava recuperant. No podia marxar altre vegada. Les últimes setmanes la recuperació anava a molt bon ritme, i quan eren a punt de traslladar-lo a l'altre edifici tot es tornava a girar.

L'Eduard seguia sense recordar tot el que havien viscut junts, però ja somreia, ja li parlava de forma més familiar, tot era més tranquil. L'Albert encara era fora i les trucades diàries s'havien convertit en correus setmanals. EL seu marit no havia dubtat en marxar sense ella i la Laia en cap moment li va voler impedir. Es passava les hores a l'hospital i feia dies que no quedava amb ningú. Al mòvil cada vegada menys trucades i missatges, i es que la situació l'havia absorbit. No volia saber res de la feina; s'acostava la fi del projecte i el seu company n'havia pres el mando gairebé sense indicacions. Ella confiava en ell i en que tot sortiria bé. Però no podia deixar de pensar en l'Eduard i en com seria una vida sense ell de nou, ara que l'havia recuperat.

Feia una hora que el Doctor Cartagena se l'havia endut a quiròfan. Una intervenció d'urgència. Semblava greu. La Laia era al vestíbul fumant una cigarreta,i mentre mirava com passaven les ambulàncies va sentir que algú li tocava l'espatlla.

-Laia, estàs bé?

-Sara...sí, fa una hora que han entrat i ningú em diu res...estic començant a pensar malament.

-Tranquil.la, el Doctor Cartagena és el millor en aquest tipus d'intervencions. L'Eduard està en les millors mans i estic segura de quese'n sortirà. Estava evolucionant de forma gairebé miraculosa, però en casos com el seu a vegades hi ha alguns ensurts.

-Doncs espero que només es quedi en això, en un ensurt...

-Laia quants dies fa que no vas a dormir a casa?

-Fa més d'un mes que no dormo al meu llit. M'he agafat una habitació a la pensió que hi ha aquí al costat, per estar més a prop de l'Hospital, per si hi ha alguna urgència.

-Doncs no crec que això sigui bo, necessites desconnectar una mica.

-Sara, des que em van dir que l'Eduard estava en aquesta situació, no vaig dubtar ni un moment que havia de ser amb ell, ajudar-lo en tot. Perquè amb tota seguretat se que és el que ell faria per a mi i perquè és la persona a la que més he estimat en aquesta vida.

-Però...el teu marit.

-L'Albert és fora, la nostra relació mai ha estat per tirar cohets i sincerament és el que menys em preocupa ara.

-Però si l'Eduard se'n surt d'aquesta t'hauràs de plantejar algunes coses i per això crec que potser seria convenient que et prenessis uns dies de desconnexió i de relx.

-Ara el que vull es que el Doctor surti per aquesta porta i em digui que està tot bé. Que demà podrem traslladar a l'Eduardal centre nou, tal com estava previst i que tot anirà bé. Fins que no arribi aquest moment no puc pensar en una altre cosa.

Just va acabar de dir aquestes paraules, la porta verda es va obrir. El Doctor Cartagena vestia l'uniforme de quiròfan. Es va treure les proteccions del cap i els guants i els va llençara la primera paperera que hi havia al passadís. La Laia li va voler analitzar la cara o la mirada per veure si veia algun indici del que passava. El cor se li va accelerar en un moment.

-Laia, ha estat molt complicat... les seves constants eren molt baixes i hem hagut de reanimar-lo dues vegades amb càrregues molt fortes. La Laia no es podia moure, se li van tensar tots els músculs del cos i no podia apartar la mirada dels ulls del Doctor, buscant un bri d'esperança.

-Tranquil.la. L'Eduard és molt fort. Ha superat aquest ensurt, però no descartem que pugui tornar a tenir una recaiguda en les properes hores, per tant,el que farem és contolar-lo una setmana més aquí i després valorarem de nou el seu trasllat.

-Ell està conscient?

-Sí, de fet, aquest és l'altre tema, està més que conscient, de fet el primer que ha fet quan ha obert els ulls ha estat preguntar per a tú.

-Per mi?

-Sí, el pots entrar a veure, està a la UCI.

El Doctor Cartagena va desviar un segon la mirada per buscar els ulls de la Sara, que s'havia aixecat i semblava que tenia la intenció de deixar-los parlar i marxar.Abans que marxés, ell li va agafar la mà i la va aturar just al seu costat. Quan la Laia ja estava preparada per entrar a la UCI, es va avançar uns passos. El Doctor l'havia d'acompanyar.

-Sara, fa masses dies que dura això, no pots continuar evitant la situació.

-Quina situació? Això no es cosa meva només, i aquest no és el moment de parlar-ne.

-T'espero per dinar al mejador

-D'acord.

El Doctor Cartagena feia cara de cansat i amb mirada trista i de preocupació es va acostar a la Laia, li va posar una mà sobre el braç.

-Laia, tot anirà bé. N'estic segur.

-Això espero Doctor, això espero.

Dins la UCI hi feia més fred, l'habitació de l'Eduard estava tancada. Va obrir la porta amb molta cura.

-Eduard...sóc jo. Ja sóc aquí.

-Laia, perquè has tardat tant en tornar?

-He estat aquí tota l'estona Eduard, he estat aquí sempre.

-Quan he obert els ulls no hi eres i creia que ja no tornaries.

-Mai et tornaré a deixar sol. T'ho prometo.

Li costava parlar, però se'l entenia clarament...Li va besar la mà.

-Com et trobes?

-Millor que mai, ara millor que mai.Quan marxem d'aquí?

El despertar d'un somni (III)

2010-04-21T17:14:00.002+02:00

-Menja a poc a poc, mastega...no vulguis córrer. Només fa dues setmanes que t'has despertat, el doctor ja et va dir que seria un proccés lent...

L'Eduard se la mirava amb els ulls plorosos. Nit i dia. Sempre era allà i no recordava encara el seu nom. Els seus cabells rossos sempre recollits en una cua de cavall, els ulls verds que li feien una mirada tan intensa, la seva olor... durant tots aquells dies havia estat al seu costa, llegint llibres en veu alta, cantant cançons en veu baixa, explicant-li coses de la seva vida, intentant-li fent recordar que en alguna ocasió havien compartit una vida.

Es sentia cansat, tenia ganes de marxar d'aquella habitació, es sentia descol.locat i la sensació de no recordar res d'abans de despertar-se encara el feia sentir-se més indefens.

-Bon dia Eduard, Laia- el doctor Cartagena feia dues hores que havia passat a fer la visita rutinària dels matins, però ara ja s'havia tret la bata i duia el maletí i uns sobres amb unes radiografies a la mà.

-Doctor...al final creure que no pot viure sense nosaltres- la Laia va somriure i va comrpobar si la seva petita broma havia fet somriure al l'Eduard, que mantenia la seva mirada fixa a la finestra. -Com et trobes Eduard? Veig que et tenen mimat aquestes enfermeres eh?...t'han portat un bon dinar.. Laia pots sortit un moment fora si us plau?

-Sí...Ara torno Eduard...mastega a poc a poc d'acord?

L'Eduard no va fer cap mena de gest i va seguir immòbil en la mateixa posició.

-Passa alguna cosa Doctor?

-No, simplement volia saber com estàs tú. Des de fa 3 mesos et veig aquí nit i dia. Em preocupo per com estàs. Pensa que el proccés de recuperació de l'Eduard serà molt lent, inclús pot durar anys i no se si en aquest sentit tú...

-Doctor, sé quina és la situació i jo he optat per no deixar-lo sol. Estic segura que ell tornarà a ser el que era ifare tot el que estigui a les meves mans perquè així sigui.

-He pensat en traslladar-lo en un centre que és a prop d'aquí. És un nou edifici que pertany a la mateixa clínica on hi ha les persones amb patologies psicològiques que requereixenatencions especials i una dedicació constant. Hem parlat amb la seva germana i hi està d'acord, però creia convenient comentart'ho a tu també. De fet ella mateixa m'ha demanat que ho fés.

-Això pot representar algún trasbals per ell? El pot desorientar encara més del que esta?

-Crec que per ell pot ser positiu perquè es sentirà més còmode en un lloc on tindrà més espai i les condicions són més diferents, a méstambé et permetrà a tú poder fer la teva vida.

Des d'aquell dia en que havia rebut la trucada no havia tornat a la oficina. Tenia moltes vacances acumulades així que se les va demanar i amb unes trucades i uns mails va resoldre alguns temes pendents amb els seus socis. Va desconnectar la pda i no va tornar a obrir el correu de la feina. L'Albert era de viatge desde feia dues setmanes exactament. Estava previst que marxés amb ell,ja que en tenia per uns mesos, però havia decidit quedar-se. El seu marit no estava massa conforme amb la decisió, però ella es va negar a deixar l'Eduard en aquelles condicions.La germana de l'Eduard l'havia visitat un parell de vegades, el preu dels vols no li permetia fer-ho amb més constància, a més tenia una filla de 2 anys, cosa que no la permetia estar masses dies a Barcelona. Quan va entrar altre vegada a l'habitació va veure com el Doctor Cartagena sortia per la porta de la clínica i pujava a un cotxe negre que estava aparcat just davant de la porta d'urgències. Era el Seat Ibiza de la Sara Castillejos: l'enfermera del torn de matí amb la que la Laia havia agafat tanta confiança. Era una noia molt agradable, tenia 32 anys i feia 4 que treballava allà. Tot i que ella mai en parlava la seva història amb el Doctor Cartagena la feia patir. Vivien junts des de feia poc temps però des d'aleshores tot havia canviat i semblava que les coses no funcionaven com sempre. La Laia no es veia en cor de preguntar, de fer tots dos eren molt discrets i per tant potser era massa descarat donar qualsevol opinió. Però en aquells moments eren les dues persones que, a part de l'Eduard, sentia mésproperes. L'Eduard no s'havia acabat la poma. S'havia quedat adormit. Els calmants el deixaven aixafat...

-Aviat marxarem d'aquí Eduard...

Va tornar a obrir el llibre, per la pàgina 321 i va seguir llegint en veu alta.

El despertar d'un somni (Part II)

2010-04-13T12:19:00.002+02:00

La seva respiració era forta, però poc constant. Tenia el rostre ple de ferides i cobert per tubs .No hi havia ningú més allà dins. Va deixar les coses sobre una butaca i amb precaució es va acostar a la llitera. Li va agafar la ma, era molt fred. Ell sempre havia estat càlid. Recordava els hiverns a la neu quan ella necesitava un parell de guants per poder aguantar el fred i ell sempre tenia les mans calentes. Li semblava tan fràgil. Va notar com una llagrima li arribava fins al llavi. Estava plorant. No podia evitar que els records li passesin per la ment com fragments d'una pel.lícula, però com algo més proper del que ella pensava.

El soroll de la porta obrir-se la va espantar.

-Bona tarda senyoreta, és familiar de l'Eduard?

-Sóc...una amiga, però feia temps que no sabia d'ell. M'han trucat i m'han dit que vingués perquè no localitzaven a ningú més. Em dic Laia.

-Sóc el Doctor Cartagena, molt de gust. Si li sembla reviso les seves constants i anem a la saleta a parlar.

-D'acord... Doctor, ell...ens pot sentir?

-En aquests moments L'Eduard està en un estat de coma profund. Ell no pot sentir res. Però això no vol dir que no li arribin alguns estímuls del que l'envolta. En aquests casos és molt difícil poder saber això. Per això sempre recomanem als familiars que intenint parlar itenir contacte constant amb la persona i depèn de com evoluciona doncs es prenen decisions.

Havia apagat el mòvil. No volia rebre cap trucada i sabia que l'Albert s'intentaria posar en contacte amb ella quan sortís de la reunió que tenia a la oficina. Què li podia explicar quan arrivés a casa al vespre? Hauria d'anul.lar el sopar per quedar-sea l'hostpital si no trobaven a ningú. Com li explicaria a l'Albert que l'home del qual havia estat enamorada sempre havia tornat a la seva vida i ho havia fet en aquelles condicions, sense ser conscient de que a ella li feia sentir tantes coses, encara...
-Si m'acompanya la convido a un cafè de la màquina.

-Moltes gràcies.

El doctor Cartagena devia tenir entre 40 i 50 anys. Era alt i molt ample d'espatlles. Sota la bata blanca portava una camisa de color blau clar i se li podia veure també una corbata de ratlles molt primes. Tot i que intentava amagar-ho darrera unes ulleres petites de lectura, tenia els ulls cansats de després de poques hores de son.

-L'Eduard ha patit un accident molt fort i es pot donar gràcies a que ha sobreviscut. El cop al cap va ser molt fort i això li ha provocat importants contusions internes que, en el cas que es desperti, li provocarien pèrdua de memòria i inclús dificultats a la parla. Però amb un llarg i intens temps de recuperació podria millorar el seu estat.

-En el cas que es desperti...Doctor? Quines són les possibilitats de que recuperi la consciència.

-En aquests moments encara és aviat per saber-ho. Hem de veure com evoluciona les properes setmanes. Inclús fins que no passiun mes no podrem donar alguna resposta. Suposo que deu saber que en alguns casos hi ha hagut persones que han estat anys en coma i s'han despertat finalment... Però jo crec que en el cas de l'Eduard no haurem d'esperar tant per saber com es va desenvolupant.

-Jo hauria d'intentar avisar a la gent del seu entorn que conec.

-Les enfermeres m'han dit que la seva familiar més directa que han localitzat és la seva germana i que és fora. Ha dit que es desplaçarà al llargd'aquesta setmana fins aquí.

-Sí, els seus pares van morir ja fa uns anys i no te més germans. Jo conec als seus amics de Barcelona. Però feia temps ell tampoc estava aquí i no se quin tipus de contactes tenia a la seva residència actual.

-Tot el que pugui fer per intentar localitzar a la gent que creu que ho ha de saber sera d'agraïr.

-Sí ho fare... Mentes em quedaré jo aquí. No vull que es quedi sol.

-No es preocupi, aquí el tenim ben vigilat i cuidat. Però jo havia de comunicar el seu estat a algú i per això l'hem fet venir.

-Li agraeixo. Crec que em posaré a fer trucades ara mateix. Doctor... sicerament... creu que se'n sortirà?

-És complicat, però crec que l'Eduard és un home fort i que està molt en forma i això juga molt al seu favor. Farem el que podrem.

-Gràcies. Qualsevol cosa deixare el meu mòvil a les enfermeres i a recepció.

-Jo també me'l apuntaré per si li vull comentar alguna evolució que vagi veient.Senyoreta haig de marxar... demà a la mateixa hora toranré a passar a veure'l. Aquesta tarda tincdues intervencions i no m'és possible.

-Aquí estaré.

Es va quedar sola en aquella sala de color gris i cadires negres. Va seure. Les cames li tremolaven. Havia d'agafar l'agenda i començar a trucar i no sabia per on començar. Fins i tot es veia incapaç d'engegar el mòvil i posar-se a marcar números...
-... Albert... si, si tenia el mòvil apagat. Ja ho sé. Ha passat una cosa important i he hagut de desconnectar. No, estic bé. A l'Hospital. Escolta arribaré tard i al final no podré passar per la tintoreria. ... Em vols deixar que t'expliqui? Aquesta nit si, el sopar... potser hi haurà d'anar el meu soci sol. Jo avui no crec que pugui. L'aniversari, ho se. Albert, estic a l'hostpital et dic! No puc parlar més alt!...M'han trucat que l'Eduard ha tingut un accident i està en coma. No ho sé que hi feia a Barcelona. Ja saps que feia molts anys que no parlava amb ell. No, no cal que vinguis. Ara la trucare a veure si ella pot venir. Si, d'acord... truca tu als altres. Després parlem.

Sabia que l'Albert volia seguir preguntant, però ella no volia que li fes la pregunta. Com estas? o Com et sents? Perquè no sabria que respondre en aquell moment. Tornar a veure d'Eduard, encara que fós en aquelles condicions, havia estat com una gerra d'aigua freda, peròa la vegada agradable. Se li havia regirat tot l'estomac. Es quedaria amb ell fins que arrivés la seva germana. No podia marxar... Va tornar a entrar a l'habitació amb passos lents però decidits.

-Eduard...

El despertar d'un somni (Part I)

2010-03-30T13:01:00.003+02:00

-Arribaré tard... sí ja sóc fora de l'oficina però encara haig de passar pel gestor i per la tintoreria. No tinc més temps...d'acord. Ens veiem després a casa.

Era la tercera trucada que rebia de l'Albert en les darreres dues hores. A vegades es feia molt pesat, però preferia agafar-li el telèfon que trobar-se després amb 3 trucades perdudes i un missatge de veu amenaçador i de preocupació exagerada.El matí havia estat intens: dues reunions abans de l'esmorzar amb els socis de Chicago. Dues entrevistes, pel càrrec d'assesor de comptes i un repàs amb el David de la presentació que tenien aquella mateixa nit al sopar anual de socis.

Podria haver agafat un taxi per anar fins a la gestoria, però preferia caminar per aclarar-se les idees. El dia era especialment calorós i li molestaval'americana. Se la va treure i la va penjar ben doblegada al braç dret mentre seguia caminant amb la cartera en una mà i una bossa amb el regal d'aniversari de casament a l'altre. Feia 4 anys que estava casada amb l'Albert, vivien al carrer Aragó, en un àtic de 100m2 que havien decorat amb mobles d'estil vintage, comprats a New York durant una de les convencions que l'empresa del seu marit havia organitzat a la ciutat. Li havia comprat uns bessons nous perquè estrenés al casament de la seva germana petita. Estava segura que els hauria d'acabar canviant, perquè l'Albert tenia un estil molt més clàssic que ella i mai coincidien amb els gustos de la roba o els complements.

El mòvil tornava vibrar.... no podia aturar-se perquè anava amb el temps molt just. Així que sense mirar va posar la mà dins el bolso de Prada i va treure l'aparell. No va mirar qui era:

-Si?

-La senyoreta Laia Montbuí?

-Jo mateixa

-La truco de l'Hospital Mare de Déu del Carme, vostè és familiar de L'Eduard Castells Jubany?

La gola se li va glaçar, tot el cos li va començar a tremolar i tota la calor que tenia feia un minut va desaparèixer en un instant.

-L'Eduard...el conec, sí, ell era... és un amic.

-Ens posem en contacte amb vostè perquè fa unes setmanes l'Eduard va tenir un accident de tràfic a l'extranger i ara està en aquest hospital amb un diagnòstic poc esperançador...a la seva agenda tenia molts pocs números i un d'ells era el seu. Només hem pogut localitzar a la seva germana que viu a Australia i ara a vostè.

-Però com... però que té? jo....feia molt que no en sabia res i m'agafa per sorpresa.

-Li agraïriem que si te algún moment pogués passar per tal que li expliquessim la situació del senyor Castells i si creu que es pot posar en contacte amb algú més proper seria convenient que ho fés, si us plau.

-Sí, es clar...podría venir ara? En mitja hora puc estar a la clínica. Per qui haig de preguntar?

-El trobarà a l'habitació 525 i precisament a les 2 passa el metge a la revisió i podrà parlar amb ell.

-D'acord, doncs ara mateix vaig cap allà, gràcies.

-Gràcies a vostè senyoreta.

L'Eduard...feia 10 anys que no es veien. Durant un temps van mantenir el contacte per correu electrònic i per carta. Després de casar-se ellava deixar d'enviar-li les postals de Nadal i d'aniversari, fins que ell va marxar a Standford a treballar i no en va tornar a saber res més. La seva història havia acabat de la nit al dia, en un obrir i tancar d'ulls. De fer mai s'havia tancat, tot va quedar en malentesos, malinterpretacions i un acord comú de deixar que el futur actués per sí sol. Ho estava fent? Estava actuant? Perquè després de tant de temps tornava a trucar a la seva porta un record que creia totalment enterrat?. Es va aturar enmig de la Gran Via per mirar a un cantó i a un altre. Al veure que venia un taxi amb llum verda va aixecar la mà amb rapidesa.

-A la Clínica del Carme si us plau

Com seria després de tan de temps tornar-lo a veure? Ostres! Havia de trucar a la Sílvia, elles dues també havien estudiat juntes i era molt amiga de l'Eduard... en Pere, l'Albert i... potser ells la podien ajudar a localitzar a més gent. Preferia esperar a veure com estava ell. En aquells moments no podia articular gaires paraules, encara estava en estat de shock.

Va entrar a la clínica i es va dirigir a l'ascensor. No hi havia massa gent. L'aire acondicionat la va ajudar a respirar una mica però esnotava els batecs del cor i li tremolaven les mans. Dins l'ascensor va prémer el 5 i mentre esperava que les portes es tanquessinva tenir l'impuls de sortir corrents i no tornar a mirar enrere. Però una forta pressió no la deixava moure's. No sentia el fil musical, no sentia res... només tenia por d'obrir la porta 525 i no saber si la persona que s'hi trobaria seria la mateixa que feia 10 anys li havia trencat el cor sense intenció, sense un comiat.

Al baixar de l'ascensor notava tots els seus músculs en tensió. Les bosses i la cartera li pesaven més de lo comú. I finalment va arribar a la porta 525. El metge encara no hi era perquè estava tancada. Va posar la mà al pom, era fred i costava d'obrir. Dins l'habitació hi havia molta llum, o feia olor d'ambientador de llimona.

-Eduard...

Quan res és el que sembla

2010-02-01T22:24:00.002+01:00

Ho tenia tot a la vida, tothom l'envejava. Era bonica, intel.ligent i havia aconseguit fer-se respectar a l'empresa familiar on la majoria eren homes. Vivia en un pis al centre de Barcelona, entre el carrer Aragó i Passeig de Gràcia i la seva jornada laboral no tenia horaris. Els seus vicis eren el cafè i la roba de marca. El temps lliure el dedicava a les amigues i a les escapades a la casa de la Vall d'Aràn; un refugi on més d'una vegada havia portat les seves conquistes més serioses. Una dona forta d'aquelles que tothom es mira quan caminen pel carrer, de les que no tenen por i sembla que per elles no passin els anys. El mòvil no parava de sonar, i ella pacientment responia totes les trucades amb avidesa i interès. Mai no es borrava el somriure del seu rostre, ni tan sols quan havia estat més de 12 hores a la oficina tancada.
Però la Bàrbara no es sentia així, tenia por de tantes coses... de quedar-se sola per sempre, de ser invisible a l'amor, de perdre als pares i als germans que no tenia temps de disfrutar, de ser només passatgera per a tots els amics que l'envoltaven i als que amablement sempre pagava les copes i convidava als privats dels locals. Tenia por de ser només un espectre, una imatge i no algú en qui confiar i amb qui compartir no només paraules enmascarades i falses.
Per això es refugiava en el treball, perquè li donava tota la seguretat que ella no tenia, perquè la feia sentir única i indispensable. Quan miraba pel.lícules sola a casa s'enfonsava en un mar de llàgrimes pensant que totes aquelles històries tan reals per ella eren tan llunyanes i que no es podia identificar amb cap dels personatges que veia a la pantalla. I en aquells moments, al sofà i entre un mar de mocadors de paper, es donava compte de que no ho tenia tot, de que no tenia res... de que es sentia buida i sola.
Fins que un divendres a la nit es va posar a escriure en una llibreta frases sense sentit, noms que feia temps que no pronunciava i al cap de dues hores havia tornat a planificar la seva vida, com si es tractés d'un mes laboral...va estripar el full, va apagar el mòvil, va omplir la bossa amb dues mudes, va agafar el passaport, el moneder i va tancar la porta d'un cop. Les claus, es van quedar dins.

Darrera el teló

2010-01-14T22:48:00.002+01:00

El teatre era antic i necesitava unes reformes, però tenia aquell encant dels edificis amb història i plens d'anècdotes. Havia treballat allà des dels 20 anys com a acomodador, i ara les parets forrades amb paper de color crema, les cortines de bellut d'un vermell intens i les fotografies de les actrius i els actors dels anys 60 desapareixerien sota grues per convertir-se en ruïnes. Una companyia de Manresa s'havia ofert ha representar la seva obra en aquell ja gastat escenari gratuïtament, ja que no hi havia fons per pagar a directors i a actors des de feia més d'un any. De fet, feia mesos que en Martí no cobrava res. Interpretaven "El Tramvia Blau", una obra produïda per ells mateixos que havien portat a diferents escenaris de les ciutats catalanes. Un musical que narrava la història del maquinista d'un tramvia que coneixia un nen i junts vivien inumerables aventures.
Aquella era la última nit que s'aixecava el teló del "Cercle" un teatre centenari que durant molts anys havia estat el lloc de reunió i entreteniment de parelles, famílies senceres, escoles i joves amants de la dramaturgia. Però com totes les coses...a aquelles parets ja sel's havia esgotat la màgia que despertaven i els dissabtes era extrany veure-hi entrar més de 10 persones.
Amb el seu uniforme impecable, en Martí va somriure a la Regina; una anciana de 70 anys que sortia cada cap de setmana de la residència per anar a veure'l. No sempre ocupava una butaca de dins mentre veia l'obra, si no que simplement s'asseia i l'acompanyava.
-Regina, sembla mentida, aquesta és la última nit del Teatre, se'm fa tan difícil tancar les portes sabent que demà a aquestes hores ja no hi serà!
-Doncs si noi! Pero tú ja has lluitat tot el que has pogut, al cap i a la fi la decisió final no era teva, això sí, els records que tens d'aquí mai els perdràs. Recordo aquella vegada que va actuar la Núria Feliu, noi! quin goig que feies aquell dia!
-Ostres sí, no me'n parli! Cada vegada que hi penso em poso a tremolar...
No volia ser-hi el dia següent; per això havia agafat un bitllet de tren per marxar a veure el seu germà que vivia a Figueres i passar amb ell uns dies.
A les 22:00h es va tancar el teló per darrera vegada, i les 5 persones que hi havia, tots veïns i amics, van aplaudir a una emocionada companyia, que també s'acomiadava d'aquell petit escenari al que ja havien pujat tantes vegades,
La directora, la Paula, va deixar escapar alguna llàgrima...
-Martí, t'ajudem a recollir tot i anem junts a sopar.
-Feu, feu, ja em quedo jo, em vull acomiadar com deu mana del "Cercle"
-D'acord t'esperem a Cal Pep.
Tot era a les fosques i el silenci dominava en tot l'edifici. Quan va tancar la porta de fusta el cor se li va encongir. Les llums del cartell també es van apagar i amb elles anys plens de somnis i somriures. En dos anys el que havia estat part de la seva vida es transformaria en formigó. Gris, dur i sense finestres...
Va suspirar i es va encaminar cap a la plaça central i no va voler girar-se de nou... Adéu "Cercle"

El fruit que no caduca

2010-01-07T21:51:00.002+01:00

Assegut a la cadira de sempre, davant la porta i amb les mans arrepenjades en un alt bastó centenari. La calor apretava aquell estiu més que mai i els rajos de sol traspassaven el barret de palla com si fossin espines. Feia 20 anys que l'esperava, mai no l'havia tornat a veure.
El seu últim dia junts havia estat especial: una pel.lícula, un bany al riu i una passejada a la llum de la lluna.
Cada matí quan es llevaba el sonava la mateixa canço dins seu, una melodia que encara el feia ballar i sentir-se jove. Un accident feia 5 anys l'havia deixat cec i per tant invàlid i des d'aleshores el record d'aquells dies amb l'Amelie feien que que encara s'imaginés els colors i els rostres que tanta por tenia d'oblidar.
Ella era una ballarina francesa, que com un miracle, va arribar un dia al poble i s'hi va quedar per representar una obra amb els nens de l'escola. Però com totes les coses que semblen perfectes un dia mirant-lo als ulls que ara ja no la podrien observar i entre llagrimes li va fer un petó als llavis i es va acomiadar d'ell.
Eren les 6 de la tarda, al portal del costat dues veïnes se'l miraven i paraven en veu baixa, evidentment perquè ell no les sentís. Era cec, però no sord, odiava que la gent li tingués compassió.
Aleshores va tornar a sentir la cançó, però aquesta vegada era més real, un so agradable que cada cop sentia més a prop. Algú li va agafar la mà i va entrecreuar suaument els seus dits amb els d'ell. Aquella pell, aquella olor... havia passat tant de temps, però mai oblidaria aquell tacte.
-Alfred, he tornat
El so de la seva veu semblava sortit d'un dels seus somnis, però no es despertava.... ella encara era allà, agafant-li la ma i tocant-li la cara.
-Amelie? Estàs tan bonica com sempre....Jo...
-Ho se Alfred, se que ho has passat malament, però ara tot serà diferent, comencem de nou d'acord?
-Sí, comencem de nou.

L'Alfred va deixar caure el bastó i allà, a la cadira de sempre va deixar de sentir els sorolls que l'envoltaven i les gotes de suor que li corrien pel front. Ara tornava a començar.

Sí, vull

2008-09-24T21:50:00.002+02:00

Em costa respirar, crec que m'he engreixat desde la prova del vestit. No ho entenc, he fet bondat, he anat a córrer i els nervis no m'ha deixat ni un sol dia. Potser és que ha de quedar així d'ajustat. Aix...

-Somriu una mica, va que avui és el teu gran dia i estas preciosa

La veritat es que em sento una mica ridícula aqui asseguda al tocador del dormitori dels pares fent veure que em pentino, pero si mai tinc prou temps per poder-ho fer amb aquesta parsimonia!

-Ara tuba't sobre el llit que en farem unes quantes més abans de que entrin la teva mare i la teva germana.

No si us plau! que no entrin que encara em posaré a suar més. Ja li deia jo al Jaume que havia de ser més tard, cap al setembre, que feia massa calor ara... però ell em sembla que tenia ganes d'agafar-se unes vacances de la feina quan abans millor...

-Molt bé, veig que tens calor. Canviarem d'espai, anirem a la terrassa i aprofitant les vistes farem les fotos amb les tres reines de la familia, et sembla?

-D'acord, pot estar bé.

Aquest home es deu pensar que no estic massa entusiasmada, però es que hauria d'estar ell embotit en aquest vestit. Que molt de disseny però comoditat no se que dir-te...

Mmm, quina olor tan dolça! L'àvia ha fet crepes aquest matí per matar els nervis i encara sembla que olori la xocolata. Em recorda al seu primer petó. Tan inesperat. Em va agafar per sorpresa però va ser el petó més tendre que mai m'havien fet. Després li va costar decidir-se però al final mira on estem ara. A punt de passar per l'altar.

Merda! Em sembla que m'he deixat d'encarregar a la Carla que portés ella els recordatoris al restaurant. Potser que la truqui. On és el mòvil?

-Què busques filla?

-El mòvil, on me l'has deixat mare?

Ara no pensis en el mòvil, només has de disfrutar de les fotos, va que quedaran perfectes.

Ostres mare, com et trobaré a faltar. Les nostres converses, les fregues que em fas cada nit a l'esquena quan arribo cansada de la feina, els teus fabulosos plats de macarrons i fins i tot les nostres discusions.

-Molt bé, ja estem...

El timbre! Deu ser en Mario. Pobre, deu estar com una flam. He escollit el més tímid de la colla perquè fós el meu padrí, però es que en el fons és el més sincer, el més amable i el més noble i volia que tingués un paper especial en aquest dia.

Estic plorant?? Ostres nooooo!!! El maquillatge. No, no no, em piquen els ulls.

-Gràcies Mario, ha sigut preciós.

-Et desitjo el Millor Mireia.

-Estàs preparada?

El pare està més cofoi que mai. No estic acostumada a veure'l amb aquest somriure d'0rella a orella i m'encanta que estigui així. Em fa sentir molt feliç.

Ara que estem sols al cotxe camí de l'església penso en tot el que em fet junts, tot el que m'ha ensenyat en aquests anys. Les excursions de diumenge amb bicicleta, les discussions per les notes, els partits del Barça al camp...

-Pare... et trobare a faltar

-Jo també molt. Estàs bé? Ets feliç?

-Molt pare, moltíssim.

Està tot fosc, no veig res de dins, ai! que em trepitjo la cua. No el veig... on es? estarà tan nerviós com jo? Amor... estàs... com t'estimo...

-Sí vull

Mmmm... ha estat el petó més bonic que m'has fet mai.

Un cafè ben carregat, amb dos terrons de sucre

2008-09-21T18:18:00.002+02:00

El Ricard estava assegut a la terrassa de sempre. Aquell migdia havia plogut però a les 4, l'hora del cafè, el temps li havia donat una tregua.

-Un cafè sol, si us plau i no t'oblidis els dos terrons de sucre.

-Ara mateix rei.

L'Eulàlia regentava aquella petita granja desde feia 20 anys i coneixia a tothom del barri. Al Ricard li tenia una especial estima perquè era educat, net, agradable i molt atent. Darrerament però, el notava una mica extrany. No gosava preguntar-li, per no molester, potser pensaria que es posava on no la demanaven.

No deixava de mirar el mòbil i a les 4 i 5 minuts, quan ja s'havien desfet els dos terrons de sucre i començava a remenar el cafè va arribar ella.

Amb una caçadora de pell vermella, ulleres de sol que li cobrien part del rostre i una faldilla negra ajustada que li arribava als genolls. S'havia tallat el cabell i amb el vent la mitja melena se li despentinava amb facilitat.

-Sento el retràs, tenia molta feina i no podia deixar-la a mitges. Veig que ja has demanat. Perdona!! Em pots portar el mateix que al ell si us plau?

-Si senyoreta.

Portava una carpeta de cuir negre amb uns papers. Després d'intercanviar algunes paraules els va treure i els hi va donar al Ricard juntament amb una pluma. La Natàlia era publicista i treballava a Barcelona mitja setmana i l'altre mitja a Madrid, on la seva empresa tenia les oficines centrals.

-Segur que és el que vols?

-Ja ho hem parlat Ricard, això no pot seguir així, ens estem destrossant l'ún a l'atre i encara estem a temps de dónar un gir a les nostres vides.

-Ets tú la que vols donar el gir, jo no vull tirar la toballola tan ràpid després de 6 anys de matrimoni.

-En aquests sis anys no hem estat més de 15 dies junts, exceptuant el viatge de noces, és aquesta la teva idea d'una vida en parella?

-Tots dos sabíem que per les nostres feines seria complicat, això no t'hauria de venir de nou.

-Ricard signa si us plau i no en parlem més. Ja he perdut la il.lusió i la esperança en nosaltres. Ara em vull centrar en mi i també vull que siguem sincers l'ún amb l'altre fent el que més ens convé.

-Ja tens totes les teves coses?

-Si les he passat a recollir aquest matí a les 10, quan havies marxat cap a la feina.

-Això és un adéu definitiu oi?

-És un ádeu a lo nostre sí, però no cal que sigui definitiu a tenir una bona relació d'amistat. Podem deixar-ho en un fins després.

En Ricard va signar els papers. N'hi havia 10 i va passar les pàgines tan lent com va poder perquè aquell moment no s'acabés mai. Ja no hi podia fer res. Estava acabant amb 6 anys de la seva vida amb una signatura. Quan va acabar ella es va aixecar, deixant un parell de monedes sobre la taula. Ell li va aturar la mà.

-Deixa'm que almenys a l'últim et convidi jo.

-Que tinguis sort Ricard, la meva advocada es posarà en contacte amb tú.

Ni un petó, ni una abraçada ni cap senyal d'afecte. No va poder mirar-la als ulls perquè els tapaven aquells dos vidres foscos. La Natàlia va creuar el carrer sense mirar enrera i va girar la cantonada amb rapidesa.

En Ricard es va acabar el cafè i com sempre, a les 5 es va aixecar, deixant 3 euros al platet.

-Fins demà Eulàlia.

-Fins demà Ricard.

De visita

2007-11-13T10:29:00.000+01:00

Madrid té personalitat. Una ciutat oberta, acollidora i plena de dinamisme. Un racó gran ple d'edificis enjoiats i circulació intensa on es poden trobar racons de silenci i tranquil.litat. Molts colors i olors que no deixen indiferent. El dia és ple d'oportunitats i d'activitat. La nit és com traslladar-se en un poble en plenes festes, sense vergonyes i amb concverses extranyes. Un altre ambient, una altre gent, tot diferent però agradable.

La sensació de que camines enmig d'una multitud, la majoria com tú estan de visita, altres trepitjen aquells carrers cada dia. Ningú es para, segueixen sense mirar enrera. Però en una plaça trobes a grups de joves ballant, altres asseguts a terra amb un refresc a la mà... tot un circuit.

Com si es tractés d'una gimcana, et guies per un mapa, on tot sembla tan a prop i els quilometres es recorren en segons.

Ja hi he estat dues vegades a Madrid i hi tornaré perquè em desconcerta, m'agrada, m'hi sento còmode.

No és un adéu

2007-11-04T16:25:00.000+01:00

Parlar de l’avi Mingu és sinònim d’espontaneïtat, orgull i anècdotes i més anècdotes. Podriem dir moltes coses d’ell, com per exemple destacar la seva passió pel dolç, que li havia costat algunes baralles amb els seus fills.
No era massa amant dels petons i les abraçades, de fet li costava mostrar els seus sentiments, però quan li passava alguna cosa pel cap ho deia sense pensar-ho dues vegades.
Els que el coneixiem sabem que això de les cerimonies no era lo seu per això voliem que avui fós un dia per recordar-lo i per pensar en tot el que ens ha ajudat, el que em compartit… perque sí, som pocs a la familia, però ben avinguts i sempre que ens reuníem trobavem algun moment per una de les seves endevinalles o rodolins.
Ens has ensenyt a estimar un poble, unes terres que no eren les nostres i que amb el pas del anys s’han convertit en una segona llar i això t’ho agraïrem sempre perquè el que ens ha aportat es tan que no es pot explicar amb paraules.

La boina tan a l’estiu com a l’hivern, les ulleres, ja que sense elles no sorties al carrer, i el bastó. Aquesta serà la imatge amb la que sempre et recordarem i que tindrem present sempre que passem pels bancs de davant de l’Ajuntament o de la Plaça Santa Maria.
L’últim dia que ens vam veure a la residència menjaves un tros de pà amb pernil dolç, t’em vas quedar mirant i em vas dir: No està mal; amb aquell somriure tan entremaliat que et sortia per naturalesa. És així com sempre pensarem en tu i com volem que tothom et recordi.
Perquè no tothom té el plaer de tenir un català, manyo de cor com a avi.

Innocents

2007-10-27T11:41:00.000+02:00

-Avi, pe´r què és tan dolenta la gent?
-Aquesta és una resposta que per molt que et sembli que un vell com jo et pugui donar és impossible de respondre, Nuria.
-Tú sempre ens dius que no ens fiem de ningú més que dels pares, això és perquè som petits i ens poden fer mal?
-El mal te'l poden fer ara que ets petita i quan siguis gran, encara que et creguis més forta que ningú també. La confiança és algo molt bonic però no es gratis i la gent per molt que prometi, sempre acava actuant per interessos. Per això us dic que no us fieu de ningú.

El meu avi tenia tanta raó... Les paraules se les emporta el vent i quan els interessos i els diners treuen el nas sembla que tot perd el seu significat. Quedar bé és el que compta, fer veure que el que els passa als demés importa, que estem disposats a fer el possible perquè algú no s'enfonsi. Però en realitat tot aquest embolcall està farcit d'incertesa i egoisme, pura façana, que al cap i a la fi només serveix per complir amb el moment.
I nosaltres, tots nosaltres pequem d'innocents, però millor això que viure amb l'angoixa.

Amb 300 ulls

2007-10-25T12:11:00.000+02:00

Eren dos quarts de 9 del vespre de dissabte. Tornavem amb el cotxe de Castelldefels per les rondes i vam arribar aquell punt crític en que la carreteres es divideix a dues bandes. La que va en direcció Sabadell/Manresa i la que va a Mataró. Al voler canviar de carril ens vam trobar que venia a tota velocitat un segon vehicle, així que abans de trepitjar línia contínua vam anar frenant i amb l'intermitent posat ens vam esperar a poder fer el canvi. Aleshores un tercer vechicle es va "empotrar" a nosaltres per darrera. Això pot semblar l'escrit d'observacions del parte que vam omplir després del cop o simplement la narració clara i exacte del que va passar.

Encara em fan mal les cervicals i penso diariament en el moment en que vaig sentir l'impacte. Suposo que un ensurt així et marca i sobretot quan la persona que et dóna el cop t'amenaça amb un judici, però clar ell es va quedar sense radiador i suposo que la seva companyia d'assegurances li ha dit que ho te cru i que s'haurà de pagar la reparació.

Mai havia tingut un accident, de fet totes les rallades i els cops del cotxe mel's han fet quan estava aturada o les he fet jo mateixa en algun aparcament.

Ara si que tinc clar que has d'anar amb 300 ulls al volant, no només per tú si no per vigilar què fan els altres.

Perquè els límits de velocitat hi són per fer bonic, els intermitents i les llums d'emergència només serveixen d'ambientació quan es fa fosc i la impaciència és una de les principals qualitats dels ciutadans i companys de circulació.

Gràcies conductors!!!!

Partir de 0

2007-08-27T20:02:00.000+02:00

El 29 de juliol vaig tancar la caixeta: la dels nervis, les tensions i els sentiments de impotència. Volia començar les vacances amb un nou somriure a la cara i per això el 30 a les 6 de la matinada marxavem amb el cotxe al poble. Sense cobertura, ni internet vaig tornar a recordar perquè m'agrada tant aquell lloc. Tot és diferent i en només una hora aconsegueixes oblidar tot allò que vols deixar enrere. I després de la desconnexió i les nits plenes de complicitat comença el nou camí. Llibres, fotografíes, records i roba; tot en caixes que omplen un nou espai, els racons de casa meva.
Encara s'em fa extrany posar la clau al pany, obrir la porta i sentir olor de vainilla. Les espelmes són una de les meves passions i ara són una part més del menjador, tenyit de taronja. No m'ha costat acostumar-me a fer rentadores, a cuinar i a netejar, perquè ara estic plena d'il.lusió. Ara tot es nou per mi i no deixo de marcar el número de la mare per veure com haig de fer una cosa i una altre. No m'en avergonyeixo, perque d'ella és de qui millor puc aprendre.
Ara tot te un altre color i després d'aquestes setmanes amb tants canvis torno a ocupar la cadira de la redacció de Televisió de Mataró amb les piles carregades.

Ressaca electoral

2007-06-20T20:56:00.000+02:00

Ha passat gairebé un mes des de les eleccions municipals i seguim valorant resultats, parlant de pactes i de situacions rocambolesques en algunes poblacions de la nostra estimada comarca. Dissabte, dia 16 vam fer un gran desplegament per cobrir la constitució dels ajuntaments. Em va tocar anar a Vilassar de Dalt, on la cosa s'esperava prou interessant, tenint en compte que el dia abans el grup que havia de donar l'alcaldia a uns o uns altres havia encaixat la mà amb ambdues parts. Suposo que en els pobles petits aquestes situacions són habituals, però el veure una sala de plens plena de gent, cridant menitder a un polític, doncs no és habitual, si més no va ser l'anècdota del día.

Ara és hora de començar a situar cares i llocs i a familiartizar-se amb els canvis que s'han produït, que no són pocs. Els nous alcaldes, rostres diferents a les regidories i il.lusió per treballar que esperem que no es quedi només en l'entusiasme i es tradueixi en fets, en millores per la nostra ciutat, que durant un mes s'ha tenyit de colors polítics i ha ensombrit aquelles petites coses de cada dia.

L'hora de la Veritat

2007-06-12T20:55:00.000+02:00

Nervis, tensió i una til.la a dos quarts de vuit del matí. Aquest podria ser un breu resum de com va ser el meu primer dia de Selectivitat. Havia tret bona nota al Batxillerat però això de que tot l'esforç de dos anys es reduís en un exàmen em feia molta por.

Avui ho he viscut altre vegada, però des d'una nova perspectiva. Els nois i noies sortíen de les aules majoritariament amb un somriure a la cara però certa incertesa. Els ulls buscaven a algú conegut, un company o un professor, per descobrir quantes preguntes havien acertat. Alguns utilitzaven les gominoles per endolçar l'estona d'espera entre exàmen i exàmen i altres el que feien era xerrar pels descosits amb els amics per estar més tranquils.

Quan vaig acabar la Selecivitat el primer que vaig fer va ser anar a la platja,i llençar-me a l'aigua. No vaig pensar en els resultats fins al cap de tres dies, que vaig recordar que l'havia fet. Suposo que em vaig prendre seriosament allò que diuen que cal desconnectar. Al final el resultat va ser el que m'esperava, ni més ni menys i aixi és com vaig passar el marge de l'escola al món universitari. De fet a partir de la Selectivitat van canviar moltes coses a la meva vida i suposo que per això la recordo amb certa tendresa.

El més incòmode era asseure't en una sala plena de post adolescents com tú d'altres escoles i instituts i notar com uns ulls que no coneixies es clavaben a tots els teus moviments.

L'anècdota, l'exàmen de llatí. Vaig sortir satisfeta d'haver escollit la millor opció, era una de les meves millors assignatures, i tothom em deia que la que jo havia fet era la complicada. Evidentment, tenien raó, va ser la nota que em va fer baixar la mitja.

Pel que he vist avui això del DNI i el codi de barres segueix sent tot un mite.

Sant Jordi 2007

2007-04-23T20:26:00.000+02:00

Sant Jordi té un color i una olor diferents. Avui el sol i la calor han acompanyat aquesta Diada que com cada any està protagonitzada per les roses i els llibres. Tot i que ha estat per feina he pogut viure per uns instants l’ambient de la Riera aquesta tarda. Plena de gent, costava trobar un camí per avançar. Rostres somrients, parelles agafades de la mà, famílies senceres i cares conegudes signant els seus llibres. M’agrada que sigui laborable perquè tot i que representa més feina per nosaltres, en un dia com avui no em fa res cansar-se o aguantar la multitud i les altes temperatures, tot ho veig d’una altre manera. Sembla que tothom està de bon humor i les tensions de l’inici de la setmana queden oblidades quan amb un somriure d’orella a orella et regalen una rosa, quan cada un dels pètals sembla un bocí de positivisme i energia.

Al moble de casa i a la taula de la redacció hi llueixen roges i ben frondoses, obertes i brillants, les roses que durant tot el dia han anat omplint el gerro convertint aquest Sant Jordi en un més, però aquesta vegada, amb el record sempre present dels que mai han oblidat ser detallistes.

Ja és aquí

2007-04-20T12:33:00.000+02:00

Les Minves del Gener" de Joan Maragall

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.
No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.

Canvi de temperatura, sol i ganes de ser fora tot el dia. Aquests són els símptomes que habitualment truquen a la porta quan arriba la primavera. Tot i que oficialment i segons el calendari fa un mes que ja hi és l'hem començat a notar aquesta setmana. Amb l'aire fresc de les terrasses i la caloreta ja evident als llocs on l’ombra no té espai.
Quan és hivern, tal com diu Maragall en el seu poema, volem que arribi aquest temps, perquè és aleshores quan totes les nostres emocions es desborden amb el mínim motiu, quan fins i tot una cançó ens pot fer esbossar un somriure o deixar caure una llàgrima.
Ha arribat tard, però ho ha fet, nua d'intencions i plena de carisma i de tendresa. Benvinguda Primavera.

Un master de la vida

2007-04-15T23:58:00.001+02:00

"A menudo resulté un grano en el trasero para aquellos superiores de los dos sexos que tuvieron que lidiar conmigo durante los años en que decidí trasladar mi guerra particular a las guerras mismas y otras situaciones tensas que vivía el mundo. Yo misma ignoraba qué estaba buscando o de qué estaba huyendo: sólo sabía que tenía que partir constantemente de un lugar a otro, para contarlo todo"

És un fragment sortit de la pluma de la periodista i escriptora Maruja Torres. Mujer en guerra és un dels meus llibres preferits i no només perquè es tracta d'un crit d'estimació i d'admiració a la nostra professió si no per què mostra com una dona cerca la veritat fugint del que la volien obligar a ser. Més d'una vegada ella ha declarat que el seu company, el seu amor, el seu mestre i el seu jutge al llarg de tots aquests anys ha estat el Periodisme. Li ha donat països, conflictes, guerres, pèrdues i sobretot trobades i amistats. Des dels seus inicis en plena censura franquista fins la maduresa a la que ha arribat amb molta suor entre trets i artefactes a Beirut o el Líban.

Sempre l'he admirat.

És una clara demostració que no fan falta llibres o classes de com escriure per narrar sobre
les coses que ens envolten si les sentim, simplement em de voler que els altres les coneguin i que
s'interessin per elles.
Els seus articles al País sempre m'han agradat. El seu llenguatge atrevit, la seva decisió i les seves crítiques sense pèls a la llengua. Suposo que els anys de repressió i de guerra la van convertir en el que és, una professional de cap a peus a la que en cada paraula hi trobes un sentit i acabes desitjant tenir la seva edat per saber tan com ella.
Us recomano aquest títol: Mujer en guerra i també el premi planeta Mientras Vivimos.

Això no acaba aquí

2007-04-13T18:24:00.000+02:00

Tot i que ho esperavem ha resultat dur escoltar les paraules que feia dies temiem. La malaltia ha pogut vèncer el cos d'una de les persones més lluitadores que he conegut, però mai podrà desfer el somni que ell va construïr i tampoc els ideals que ha deixat en cada un de nosaltres.

Encara recordo quan fa poc més d'un any vaig arribar a la casa i em vas rebre al teu despatx, amb el cigarro a la mà i assegut a la teva cadira amb aquell posat d'home senzill que sempre has tingut. Els primers mesos vaig cobrir moltes de les noticies al teu costat, mai oblidaré aquells viatges de risc amb el bis mòvil. M'agafava fort al mànec de la porta i em miraves i reies d'aquella manera -Noia! Que no et fies de mí o que?-. El meu primer plató va ser a Premià de Dalt i darrera la càmara tú, que pacientment vas esperar que els nervis marxessin - Ho estas fent bé, ho aconseguiràs- em deies...

Bis són tants els moments que porto dins en tan poc temps... sempre he pensat que aquesta Televisió té un encant amagat, té quelcom que fa que tothom que passa per aquí senti que part de la seva persona s'hi queda.Ara ens has deixat, però ens queda la teva essència, la teva il.lusió i les teves ganes de treballar. Seguirem endavant i ho farem amb els consells que sempre ens has donat.

Gràcies per tot Bis.

Falles 2007

2007-03-22T09:28:00.000+01:00

Salvatges per naturalesa

2007-03-15T09:32:00.000+01:00

Els fets d'ahir fan glaçar la sang a qualsevol. Una d'aquelles notícies que corre com l'aire i que per als periodistes és una bomba de rellotgeria. El que va passar al Masnou és ferotge i demostra que fins i tot podem arribar a ser més salvatges que un tigre o una pantera.

Dona de trenta anys que pressumptament ha mort a la seva filla de 14 mesos, que ha estat trobada amb importans cops a tot el cos. Després s'intenta treure la vida saltant des del balcó de casa seva.

D'aquelles històries que semblen tretes d'un argument de CSI però que passen en realitat.

Un bebé és indefens, dependent, tendre, incapaç de fer mal a ningú. Per què culpar-lo dels nostres errors? de la nostra desgràcia personal?. Hi ha gent que no decideix tenir fills, simplement els té, sense pensar tot el que comporta i després quan la situació els ve grossa cometen errors tan grans que ni ells mateixos es poden perdonar.

Matar algú és horrorós, però no donar-li la oportunitat de viure ni tan sols de decidir és encara pitjor.

Els casos de fills maltractats pels seus pares va en augment a Catalunya, durant el 2006 hi ha hagut més de 3.000 casos en que s'ha demostrat l'infern que pateixen alguns menors a les seves llars. Perquè el mal no sempre ha d'estar fora de casa, moltes vegades hi dormim al costat i no ens n'adonem.

Així com així som salvatges per naturalesa.

Bellesa al pinzell

2007-03-12T23:15:00.000+01:00

La primera vegada que el vaig veure vaig sentir aquell pes al coll i s'em van negar els ulls. Enorme, elegant, bonic, és tota una obra d'art. El renaixement m'apassiona, els seus edificis, els seus acabaments però sobretot aquest toc característic dels pinzells. Botticelli, Miquel Àngel; tots ells deixant anar la seva imaginació, buscant els cossos perfectes, els rostres divins.
Potser per aquest motiu el viatjar a Florència va significar tant per a mi. Recordo la visita al Museu dels Medicci com si fos ahir. Quan vaig entrar en aquella sala fosca, amb moqueta del segle 16 i vaig aixecar la vista i me la vaig trobar just davant meu, la venus coberta per les flors de la primavera i flotant sobre l'aigua en moviment pel vent.
Mirar aquesta pintura sempre m'ha relaxat i m'ha fet pensar que fins i tot aquelles coses que un dia veiem moltes clares poden canviar, però això mai pot afectar la nostra personalitat, la nostra creativitat, que dins la època que ens toca viure, sempre ens ha de fer diferents als que volen ser com nosaltres.

El meu barri

2007-03-05T20:42:00.000+01:00

Vaig néixer l'any 1983 i des d'aquell 30 de novembre he viscut a l'Avinguda del Perú. Tot i que feia més vida al centre perquè estudiava a l'Escola Pia Santa Anna sempre m'ha agradat passejar pel meu barri. N'estic molt orgullosa. Ha crescut i evidentment, ha canviat. Quan tinc temps encara hi passejo, miro les botigues, saludo als coneguts i m'entra una certa tristesa.

Em queda poc per marxar de casa i ho trobaré a faltar. Aquest ambient que es respira, quan els diumenges al matí surts i et trobes als nens amb les bicicletes i els patins a l'Avinguda Amèrica, els avis asseguts al banc que et diuen: El otro día salías muy guapa hija en la tele. Ja els conec a tots, els seus noms i les seves històries. Sempre que sento a parlar malament de Rocafonda m'enfilo per les parets, perquè es part de mi, perquè és casa meva i sempre ho serà. Ara el meu carrer canviarà d'aspecte i la veritat es que ja li feia falta, i suposo que amb això encara serà més agradable del que realment és. Perquè sí.

Hi ha molta immigració, com a molts altres barris, però la gent és especial i tots els que hi vivim ho sabem.

Jo marxo de Rocafonda però sempre sere d'aquest barri.

De cara a la galeria

2007-02-27T10:12:00.000+01:00

Resulta que no som tan diferents als americans. Un de cada quatre europeus és obès. Això significa dues coses: Els nostres hàbits han canviat i la cuina Mediterrània de la que presumim s'ha quedat als llibres de receptes. El ritme de vida frenètic que portem ja no ens deixa temps per cuinar, quan les nostres mares i les nostres àvies ho feien tot i treballar més de vuit hores al dia. Més aviat ens em tornar còmodes, som víctimes de la mandra i del señorisme. Ens agrada que ens ho donin tont fet i això no només es culpa nostra, també ho es de les nostres progenitors que ens han permès massa.

L'orinador ha subsituït en molts casos les extraescolars esportives i sembla que després del gimnàs i el futbol que veiem cada cap de setmana des de la poltrona de casa no existeix res més. Això ha provocat la situació en la que ens trobem ara i és en aquest precís moment quan es fa necessari educar als més petits en adquirir uns bons hàbits alimentaris perquè siguin ells els que posin els punts sobre les is. Perquè deixin de demanar Bollicaos per demanar un entrepà de formatge, perquè deixin de convertir les verdures en una amenaça per coronar-les com a àpat principal a més de les llegums, la carn vermella o la fruita.

Però a la mateixa galeria hi trobem el mon de la moda, les pasarel.les la ficció que va més enllà de les persones i fixa l'atenció en una estructura humana. No hi ha terme mig? Obessitat o anorexia? Per què la societat ho fa tot tan complicat? Per què sempre reneguem dels americans i al final ens assemblem tan a ells... Perquè en el fons som persones i diuen que la raça humana és la que més equivocacions comet, això que som els únics éssers racionals.

2x1

2007-01-28T12:24:00.000+01:00

Vas a qualsevol gran superfície i sempre acabes veient algun cartellet (majoritariament de color groc o blanc) amb aquest missatge: 2x1. Està clar, en pagues un i te'n emportes dos. He arribat a la conclusió de que no sé si surt massa a compte. Depèn del producte simplement el compres perquè et fa gràcia que estigui d'oferta i després acaba mort de fàstic en un armari de la cuina, habitació, menjador...
En fi; es tracta d'una trampa més del consumisme. Et dóna la sensació de que si ignores aquests descomptes t'estas perdent una gran oportunitat, però realment no té importància perquè el que t'estalviis amb això t'ho gastaras en una altre cosa.
Seria útil però que apliquessin aquests packs de compra a altres coses de més magnitud. Un exemple: Una quota de la hipoteca, que els bancs cada 6 mesos fessin un 2x1 i paguessis un mes i t'en perdonessin un altre... de fet el preu del pis si tens un crèdit de 40 anys amb 20 ja l'has pagat, lo demés són extres. Realment això si que seria una bona oferta, així farien un bon favor a tothom.
Clar que això ben bé seria surrealista així que ens haurem de conformar en els 2x1 amb caixes de llet, pasta de dents, dvd's o detergent.

Llums de Nadal

2006-12-24T12:56:00.000+01:00

Aques matí ha estat de Nadal. Em comprat els turrons, les neules i les coses que faltaven pel sopar d'aquest vespre. Es fa extrany que sigui diumenge perquè amb l'ambient que hi ha a les botigues i al carrer no ho sembla. Per Nadal tot cambia d'aspecte. Les llums, la música i la il.lusió.
Quan ets petit ho vius d'una manera més innocent i ho esperes amb delit perquè tot sembla molt màgic. Quan ets més gran mantens aquesta alegria perquè són dies en els que a part del consumisme sempre penses en fer feliços als altres, en veure com sel's iluminen els ulls.
Cada any és el mateix ritual, però a mi no em cansa, inclús m'agrada. Sóc de les persones que posen nadales o les canten i que disfruten de la família a cada minut. Suposo que ho he viscut a casa des de ben petita. Quan amb els meus cosins donaven de menjar al tió i la nit de Nadal el feiem cagar. O l'escudella i la carn d'olla de l'àvia o per Sant Esteve quan ens reuniem tots en un d'aquells dinars que acaven a les 8 del vespre jugant a cartes.
En podria explicar tantes de coses...
Desitjo que passeu unes bones festes i que l'entrada del 2007 sigui la millor.

Orxata amb fartons

2006-12-15T16:06:00.000+01:00

València fa una olor especial, olor dolça i fresca, olor d'orxata granitzada.

No m'ho estic inventant, jo quan hi poso els peus la noto. M'arriba poc a poc, i amb cops d'aire alternats.

M'agrada aquesta ciutat. Caminar pels carrers del centre (fins i tot el que passa just per davant de l'Ajuntament, que és de rajola de marbre i rellisca que dóna gust), contemplar els seus edificis que per aquesta època es converteixen en arbres de Nadal plens de llum.

Però sobretot el que m'agrada és aquesta beguda blanca a la que dedico l'escrit. Pensareu que és una bajanada fer-ho, però us dic que s'ho mereix. Està clar que cal escollir el lloc on disfrutar-la. El millor: Daniel, la orxateria més famosa de tot Espanya. Normalment només em podem gaudir a l'estiu però els valencians tenen la sort de poder berenar o esmorzar amb el seu sabor durant tot l'any. L'acompanyament? Us recomano els fartons. Són una mena de brioixos llargaruts amb sucre que estàn fets exclusivament per sucar a la orxata.

El resultat és...mmm, hi voldreu tornar.

Pacífic Blue a la catalana

2006-11-07T16:19:00.000+01:00

La tolerància 0 de la Tura passa a la història. Ara comença un nou capítol i sembla que el protagonisme se l'emporarà el senyor Joan Saura.

Sí fins ara la cosa estava segura ara els Mossos potser s'hauràn de plantejar ser més ecològics. Començant per substituïr els cotxes per bicicletes. En comtes de veure tot terrenys i Nissans Almera aparcats davant de la comissaria ara començarem a veure bicicletes arrenglerades?
Tot i que no gauanyarien en rapidesa i eficàcia serien més sostenibles.

Imagine-vos un cartell com aquest però amb un Mosso i la seva boina sobre la bicicleta. Sería del tot estrafolari i a la vegada orgininal; Igual que en Saura a aquesta conselleria. No dic que no tingui capacitat sufiicient per exercir el càrrec nómés que ens haviem acostumat al carácter fort i tenaç de la nostra estimada Montserrat Tura i ara haurem de canviar el xip. Reconeixo que era una de les peces del govern que més em feia el pès i de les poques que m'ha agradat escoltar en els seus discursos, de veu poc melosa pero contundent.

Clar que els canvis no tenen perquè ser dolents... potser el Pacífic Blue a la catalana funcionaria.

No és això companys, no és això

2006-11-03T17:07:00.000+01:00

Després de tants dies de campanya es fa extrany no haver d'anar a cap acte polític, em sembla que la ressaca de les autonòmiques em durarà fins que comencin les municipals.

Es podrien analitzar moltes coses d'aquests dies, independentment dels resultats i de tot el que vingui a partir d'ara (reunions, trucades, pactes...).

Primer de tot els missatges tan reptetitius que han deixat anar tots els candidats que han oblidat que el que importa als ciutadans no és com ho ha fet de malament el tripartit o les coses que va deixar de fer Convergència i Unió en 23 anys de govern. El que ens preocupa és que passarà demà. No com ha estat el passat si no com serà el futur.

Les promeses es queden a l'aire i ja ingú se les creu. Està comprovat, la gent ja no té interès per anar a votar, ho fan obligats i amb desgana i perquè saben que és el seu deure com a ciutadans. Però quan arriven a la taula i han d'agafar una papereta es donen compte de que cap d'aquells noms respon les seves preguntes, les que es fa cada mes quan ha de pagar la lletra del pis o quan veu que amb el seu sou innamobible no es pot permetre cap capritx.

Crítiques i més crítiques els uns als altres que després s'esvaeïxen amb intercanvis d'interessos. No ens interessa qui és més de dretes o més d'esquerres, qui és més catalanista o més espanyolista, fins i tot el fet que algú hagi "venut" Catalunya a Madrid no ens ve ni ens va. Per què? Perquè Catalunya no és només en mans d'una persona o un partit, si no que, tots els errors que pot cometre un, els altres els recolzen amb el seu despotisme il.lustrat.

Com sempre paraules i més paraules que confonen a la gent i l'avorreixen.

Si aquestes del 2006 la participació no ha superat el 60% cal pensar-hi i no revovinar si no mirar que poden fer perquè les properes els ciutadans sentin que la política va amb ells.

Cada ovella al seu corral

2006-10-18T23:13:00.000+02:00

L'1 de novembre és una data que aquests dies sona molt. Els colors són el taronja, el vermell, el groc, el blau i el verd. Cinc posicions polítiques diferents a simple vista però que tenen dues posicions: dreta o esquerra. Això de les moderacions i els centres no m'ho acabo de creure.
Les eleccions autonòmiques per un periodista es viuen d'una manera diferent.
Si vas per la carretera conduint et fixes en coses tan insòlites com el número de cartells que veus penjat de cada partit en els diferents pobles o et dediques a mirar debats a la televisió a hores intempestives pel dia següent estar a la última i saber del que parlen, fins i tot es pot donar el cas que sapigues tu alguna cosa avans que ells.
Aleshores et trobes amb la gent i la pregunta és: que tal tot? la feina?, directament és com va la campanya? i tu... doncs bé, ni que hagués de fer jo el meeting!, tot i que alguns els podría repetir al peu de la lletra perquè són com les Natilles.
Portem mitja setmana seguint aquesta campanya que promet ser emocionant però a a la vegada cansada. Els missatges no deixen de llençar-se, inclús alguns han decidit anar més enllà i provocar un daltabaix publicant un DVD d'allò més polèmic.

El joc és el joc i aquests dies el que corre més i el que reacciona abans és el que surt guanyant, però a la llarga els ciutadans són els que decideixen i n'hi ha que sense tanta pantonimia ho tenen més que clar.

Jo ho tinc clar, aniré a votar, sí perquè tot i que em cansa sentir cada día el mateix no deixo de banda les meves inquituds i exerceixo el meu dret. Perquè després podré queixar-me si alguna cosa es fa malament, podré exigir que sigui millor. Ara la resposta no està mai assegurada!

Paraules que delaten

2006-09-07T20:23:00.000+02:00

"¿Por qué mis versos se hallan tan desprovistos de formas nuevas, tan rebeldes a toda variación o vivo cambio? ¿Por qué con la época no me siento inclinado a métodos recientemente descubiertos y a extraños atavíos? ¿Por qué escribo siempre de una sola cosa, en todo instante igual, y envuelvo mis invenciones en una vestidura conocida, bien que cada palabra casi pregona mi nombre, revela su nacimiento e indica su procedencia? "

Preguntes que es feia William Shakespeare i que encara que hagi passat el temps formen part del present i del futur de tots nosaltres. Aquelles preguntes que cada un respòn a la seva manera i que sempre tenen un motiu o altre.

Les nostres paraules ens descriuen, ens delaten i ens converteixen en animes llegibles. La nostra personalitat queda reflexada en cada mot tot i que els intentem vestir d'adjectius i advervis poc definits. Perquè com Shakespeare deia tots som humans i les nostres sensacions i els nostres sentiments sempre ens poden i encara que els volguem retraure rera una paret de fortalesa acaben delatan-nos.

Pretèrit Plusquamperfecte de l'indicatiu

2006-07-10T09:34:00.000+02:00

Quan les opcions et semblen poques, quan et penses que tens molt per escollir però en realitat tot va en la mateixa direcció, quan saps que torna començar la setmana tot i que el teu organisme encara no estigui preparat i funcionis a contrarellotge.
Fa dies que tinc un neguit interior que no em deixa estar tranquil.la i que a mesura que passen les hores em fa sentir més fora de control. Ja no domino la situació, ja tot està en mans del futur i jo segueixo atrapada en el passat més recent.
Sempre he pensat que quan la gent diu que em de viure al present, saben que no és cert, perquè totes les nostres accions van encaminades al demà i provenen del que ens ha passat .
En un any la meva vida ha fet un salt i a vegades tancaria els ulls per amagar la meva por al passat, però altres parpallejaria per poder veure com serà la meva vida d'aquí un any. Clar que això no només depèn de mi (també depèn del lampista que m'està fent el pressupost per arreglar el pis).
Així que la meva vida en aquests moments no està enfocada ni en el present ni en el passat ni en el futur si no en aquell temps verbal que quan estudiavem ens feia tanta por que ens preguntessin...
El pretèrit Plusquamperfecte. (De fet no era difícil però el nom fa tremolar...)

Sí, No, Blanc...

2006-06-14T18:49:00.000+02:00

El 18 de juny de 2006 serà una data a recordar per tots els ciutadans de Catalunya. El referèndum de l’Estatut s’ha convertit aquests dies en el centre de totes les informacions. Una disputa política que ha degenerat en una mena de circ per veure qui té més poder de convocatòria.
Escoltar cada dia en boca de polítics les raons del sí i les raons del no arriba a confondre a les persones que no saben realment en base de què els estan parlant i que encara esperen que algú els expliqui com és l’Estatut i quin canvi representarà en la seva vida quotidiana.
Tots tenen la seva part de raó, però l’error està en el moment en que creuen més en el seu protagonisme i les ganes de governar que en un text que realment pot suposar una millora pel país, o segons el preàmbul del nou estatut, per la nació catalana.
Jo personalment dic que Sí a aquest Estatut. El meu vot, diumenge serà per un sí a l’avenç i a les millores que pot suposar el reconeixement de certes competències que a partir d’ara tindrà el govern català. Una d’elles per exemple, el control dels horaris dels trens de Rodalies o dels permisos de treball dels treballadors immigrants. Uns arguments que sentim dia rere dia però que serveixen per donar-nos conte que encara que sota una retallada evident aquest és un Estatut millor que el que teníem fins ara, on Madrid no només tenia les claus, si no també el clauer i el pany de la porta.
Que ens em d’esperar 30 anys per tenir un Estatut com el del 30 de setembre? Millor això que quedar-nos com estàvem fins ara i iniciar un procés tan llarg i pesat del que ja estem cansats.
Senyors! Siguem coherents perquè la gran majoria de la població catalana que pensi en Catalunya i no en les conviccions, en els ideals o en els mites es donarà compte de que a la urna un No és incoherent.

Darrera una finestra

2006-06-09T18:18:00.000+02:00

Parlen, parlen, parlen, bla, bla bla... i jo miro com tot passa darrera un vidre.
Un vidre transparent que no puc traspassar i que m’impedeix anar més enllà. Les paraules es queden atrapades a dos centímetres de mi i no hi arribo perquè estic darrera, fora de tot. A prop però a la vegada lluny.
Aquests dies escolto i tanco els llavis amb força per no dir el que penso i per formar part una vegada més de la mentida i els interessos.
Vull obrir la finestra, però a la vegada em fa por estar fora de lloc. En moltes ocasions intento formar part del que m’envolta però no hi arribo perquè em poso un límit.
Masses preocupacions, massa pensar i massa mirar a través de la finestra.Són dies, son moments, són qüestions que em voldria respondre però la inseguretat i la tensió no em deixen.

Quan arriba l'estiu

2006-06-05T15:10:00.001+02:00

Quan surts de casa i només sents el sol i l'escalfor, quan el vent que arriba des de qualsevol cantó, no ñes fred, és agradable i roça la teva pell per fer-te sentir més tranquil.la.
Quan estàs a casa i sents que has de sortir, que necessites la llum del dia i que vols aprofitar al màxim cada segon de bon temps.
Quan passeges i et ve de gust algo fresc: una orxata, un gelat, un granitzat i mentre prens alguna cosa et dones compte del que pots arribar a disfrutar en un sol moment.
Quan camines i portes sandalies, que fan aquell soroll quan es separen de la plabta del teu peu i sents que tens més llibertat i que no hi ha res que t'oprimeixi.
Quan descaneses a la platja i no sents res més que les onades, perquè les veus de la gent que t'envolta passen a un segon pla.
Quan arriba l'estiu i desitges tenir un moment lliure per disfrutar-lo...

El tren de mitjanit

2006-05-23T22:31:00.000+02:00

Cada dia dia pots probar de pujar al tren de mitjanit...

Quan esperes una oportunitat no arriba, quan desitjes que mai arribi el dia d'haver de decidir ho has de fer i a més has de pensar quina serà la millor opció. Pots triar aquella que et serà més beneficiosa però que està enganxada i sotmesa a un motlle que no et deixa volar sol o pots seguir tirar endavant per un cami que no saps on anirà a parar però t'hi sents més còmode.
Avui parlava amb un amic sobre el periodisme. Aquesta professió que em escollit els que ens apassionem pel que passa, els que sempre volem estar al corrent del que esta succeïnt al nostre voltant i sempre volem ser els primers en explicar-ho. Una professió on no destaquem pel nostre nom si no pel que som capaços de dir en poques paraules. Unes lletres que al cap del temps es converteixen en les nostres millors aliades i en el cas dels meus companys i jo mateixa és la veu la que ens identifica.
Cada un de nosaltres té la seva manera d'explicar les coses, i això és algo que m'encanta d'aquesta professió, que tot i que em de ser tot lo objectius sempre sen's nota quan un tema ens agrada i quan el fem perquè ens toca... sobretot es nota quan coneixes més a la gent amb la que treballes.
La veritat es que converses com aquesta em serveixen per donar-me comte de la feina que fem, de la importància que té i que tot i que treballem les 24 hores, perquè sempre estem pendents, disfrutem i ens encanten els imprevistos (si no la vida és massa avorrida)

No creieu?

Si jo fós...

2006-05-12T09:30:00.000+02:00

Quan era petita i m'aburria solia jugar a un joc, un joc molt divertit que segons com es miri et pot ajudar a conèixer a la gent i a definir a aquelles persones que sempre has tingut al costat i que sempre et podrn sorprendre o les que acaves de conèixer.
Sempre començàvem amb el mateux ritual, ens aburriem i ens haviem cansat de jugar a matar o a la corda i als cromets. Algçu deia: Si jo fós una fruita.... seria una poma!!!! i tots !!! ahhhhhhh. Cada persona deia el que ella crei que era i també intentavem adjudicar una fruita als demés. Cada fruita té el seu gust, el seu color, el seu encant, la seva procedència i les seves combinacions.
Jo sempre deia que era una maduixa, perquè és la meva fruita preferida, però clar... sempre hi havia la típica nena que també la volia, així que al final vaig optar per convertir-me en pinya. M'agrada la pinya perquè no té ni un sabor àcid ni dolç i sempre li has de trobar el punt perquè si no no és massa sabrosa. La pinya té un color especial i la seva aparença per fora és totalment diferent a com és per dins. Té una coberta per defendre`s dels cops, però per dins es desfà. Els sucs, la piunya amb crema, la pinya amb almívar, la pinya amb nata... M'encanta la pinya, però el que més m'agrada és que és una fruita en la que molta gent s'hi fiza perquè crida l'atenció però ningú es para a agafar-la perquè els fa com respecte.
Un altre dia jugarem a si fós una peça de roba que seria.... algú em va dir no fa massa que seria un collaret... perquè és un complement que sempre sóna un toc de personalitat a qui el porta.
Tu que series?

Has perdido tu tiempo con mis ilusiones...

2006-05-03T09:28:00.000+02:00

Així és com comença una canço que m'encanta, no cal dir ni el grup ni el disc ni res que la identifiqui. Només va dedicada a les persones que día rere día creuen en tú i que sempre s'esforçen per veure't somriure. Les persones que saben que poden perdre moltes coses quan et tenen al costat però que no els importa, que només veuen la part positiva d'estar al teu costat.
Cada dia quan aixeco el cap de coixí, l'habitació està fosca i el primer que faig és obrir la persiana per veure la llum del dia. Aquesta sensació em fa sentir viva, igual que perdre moltes de les coses que sempre podia desitjar per estar amb algú que m'omple i que sé que val la pena.
No parlo d'amor, no parlo de familia.

Parlo d'amistat. Perquè en el fons és el que sempre ens queda, el que en els moments alts i en els moments baixos sempre està aquí i que sabem que no deixarà d'existir. Ells són els que realment ens donen forçes per ser com som i per seguir endavant. Quan ens barallem amb la parella o amb els pares estàn allà, quan estem estressats de la feina estàn allà. No calen abraçades ni petons, només una paraula, una trucada o una simple xerrada pel messenger. Tenir-los lluny és dur, però no ho és el fet de saber que són els millors amics que podies tenir.

Per vosaltres.

Sant Jordi nº 23

2006-04-23T11:21:00.001+02:00

Aquest és el 23è any que visc un Sant Jordi.
Les roses, els llibres i les senyeres penjades als balcóns. Fins i tot aquesta festa tan tradicional i enigmàtica cau en el capitalisme, perquè per comprar una rosa no en tens prou amb el suelto que portes a la butxaca. De tots els colors, això de que la rosa és vermella perquè simbolitza la sang que va sortir del drac ja és història: ara queda més bé arribar amb una rosa lila, blava o a topets...
A casa sempre s'ha celebrat aquesta diada, i s'ha fet de la forma més habitual, el pare ens compra la rosa a la mare i a mi i nosaltres li donem les gràcies (no li agrada massa llegir llibres).
Fins i tot jo compro una rosa a la mare perquè m'agrada fer detalls de tant en tant... però la veritat es que comprar una rosa per Sant Jordi no és un detall, és una odissea. Arriba un moment que comences a fer com al supermercat, una tria del millor producte i comparativa de preus.
Aquest any cau en diumenge i és una oportunitat per disfrutar-ho més, encara que ens quedem sense la rosa dels companys de feina. Passejar per les parades, disfrutar de l'ambient i pensar que l'any que ve la màgia d'aquest dia continuarà sent la mateixa tot i que les roses siguin inassequibles.

FELIÇ SANT JORDI!

Un any després...

2006-04-14T17:42:00.000+02:00

Sol, calor, palmeres, platja, aigua transparent, tumbones, mango margarita, coco-loco, Daikiri fresa... Ha passat un any. Ara: oridandor, cotxes, procesons, mones de pasqua i rutina.
Recordo el primer dia quan vam arribar, aquell paisatge, aquella olor, aquella habitació doble amb dutxa enorme i envoltada de selva! Van ser uns dies apartats de tothom, del món i sobretot apartats de mí mateixa.
És un d'aquells viatges que el més problable no es torni a repetir i menys en aquelles condicions (una no acaba una carrera cada día). Però recordar-ho no fa pena, no fa mal, sino que sempre t'ajuda a treure't un somriure pensant en tot allò que vas fer i el que t'hauria agradat fer però no vas tenir més temps.
9 dies amb amics, amb companys i amb Mèxic. Un lloc que es va convertir en un somni per tots els 18 que hi vam anar i que hagi passat el que hagi passat després d'aquests 365 dies estic segura de que tots hi estem pensant.Estic contenta de com em va tot ara, en aquells moments no em podia imaginar que etaria fent ara mateix i m'agrada aquesta sensació, perquè això vol dir que quan l'any que ve per aquestes dates torni a obrir els ulls, Mèxic seguirà existint i la meva vida encara serà millor.

Camins...

2006-03-06T22:49:00.000+01:00

Mai no es massa tard per tornar a començar... així és com diu la canço i així és com em d'afrontar la majoria de les situacions en aquesta vida. Quan dius adéu, quan dius hola, quan dius fins després, quan dius fins mai, quan dius fins aviat...
Gent que marxa per buscar noves històries i que per molt lluny que estigui la segueixes sentint a prop, perquè et fan partícep de tot el que estan sentint en cada moment.
Gent que es queda però que marxa de la teva vida perquè tu permets que ja no formin part del que tu has construït.
Gent que sempre hi és perquè els tens a cada moment i que cada segon que estas separat d'ells trobes a faltar cada segon que heu compartit.
Però per la nostra vida passa moltíssima d'aquesta gent que construeixen els seus camins per separat i que moltes vegades salten els entrebancs com poden. Tot i així sempre arriben a una paret, que els oprimeix i que els fa sentir inferiors, que esls tanca en un mar de dubtes i inseguretats, que els fa explotar i els obliga a aprendre a volar.
En aquest moment és quan es torna a començar. Quan un es dóna comte del que vol i de que per molt difícil que sigui aconseguir-ho ho farà. Perquè poden passar setmanes, mesos o anys i els seus somnis, les seves ambicions sempre estaràn presents i a cada moment recordara el primer cop que va volar.

Jo fa dos dies que vaig aprendre a volar, us ho recomano!

Exotisme i bellesa

2006-02-27T23:23:00.000+01:00

Ahir vaig tornar a donar-me compte com darrera una mirada pot correr l'aigua i es pot amagar una vida plena de sensacions. Va ser després de veure una pel.lícula, que tot i que les crítiques han definit com a molt bona fotografía pero poc suc a l'argument a mi em va emocionar.
"Memorias de una Geisha" no és un film més. És la història d'una nena que demana un desig un bon dia i que després d'una complicada vida de contencions i elegància acaba aconseguint. La bellesa nipona que s'amaga darrera de la protagonista del film Youky Kudoh hi ha moltes llàgrimes i una llarga història que podria recórrer segles i segles.
La vida de una geisha que ha nascut al camp i que es converteix en la dona més desitjada de part de la seva ciutat, però que l'amor que sent per aquell home que va veure quan era petita no li deixa d'oprimir el cor.

Una pel.lícula que t'ajuda a descobrir els secrets més ben guardats de les geishes, unes nines perfectes que utilitzaven l'art del ball i de la servicialitat per ser més prestigioses. Unes princeses dignes d'admirar que es preparaven tota una vida per aconseguir un mot i per rifar la seva virginitat.
Pot semblar una teoria arcaica i anticuada, però és la cultura japonesa, una cultura que a mesura que es va destapant fulla rera fulla descobreix aquestes hitòries que s'amaguen entre la fantasia d'un pasiatge perfecte i l'amargor d'un conflicte social.

Si us agrada somiar i descobrir noves cultures us la recomano.

Avui, demà i el mes vinent...

2006-02-22T13:56:00.000+01:00

Que fas aquest cap de setmana?

Segur que aquesta qüestió és una de les que pronuncieu més a les persones que coneixeiu, a les que acabeu de trobar-vos o a les que simplement teniu l'interés de conèixer.
Divendres, dissabte i diumenge són potser els dies en que la majoria de la sociatet aprofita per veure als amics, parella, familia i per anar als llocs on entre setmana no arriben per qüestions de temps.
A mi m'encanten els cafès. Quedar per fer un cafè un dimarts al migdia per expemple o al matí avans d'anar a treballar, i així aprofites i esmorzes amb companyia.
Sempre diuen que les millors cites i dates són aquelles que no es planegen, les que surten d'imporvist; però es que tal com va el món ara sembla que fins i tot tenim una hora per anar al lavabo.

Quan truques a una persona que fa molt que no veus i tens ganes de xerrar, la conversació acaba descendint en una quedada per sopar el cap de setmana, o el dia següent, tot depèn de la urgència que hi hagi... Però el més agradable no es quedar per demà o la setmana vinent, si no quedar avui. Perquè AVUI és el dia, el dia per disfrutar de tots els moments i per encandilar-se amb les paraules dels altres, el dia per donar-nos comte de que no ve de cinc minuts i que l'estrés no és menys després de compartir una tasseta de cafè...

Educació o intrusisme?

2006-02-14T14:29:00.000+01:00

És cert que moltes de les anècdotes que explico em passen al gimnàs, però és que hi ha gent tan diferent en un mateix recinte que cada dia podries ecxplicar una història.
Quan t'acostumes a anar-hi sempre a la mateuixa hora, et trobes les mateixes cares i per tant ja formeu part com de la familia de les set del matí: els que aprofiten a vans d'anar a treballar o a estudiar, els que hi són vagis a la hora que hi vagis i les senyores jubilades, que sempre aprofiten per trobar-se amb les amigues en aquests moments.
Ara ens referirem a aquest col.lectiu, sobre el qual no tinc res en contra però que a aquelles hores del matí no em fà massa gràcia. Aquell moment en que t'has acabat de dutxar i t'estas posant la crema hidratant i encara no portes ni roba interior i resulta que arriba una d'aquestes estimades senyores. El passadis està ple de taquilles buides però ella li ha agatat estimació a la que està just al teu costat, cosa que t'obliga a conglomerar totes les teves coses en un raconet perque hi capigeu totes dues. El pitjor no és això, és que l'excés d'eduació la converteix en una interventora del teu moment d'intimitat amb la crema i el desodorant (són uns moments delicats en que les ganes de conversa són poques).
Comença dient un suau bon dia, després agafa confiança i comença a queixar-se de la mida de les taquilles i la conversació ja va a parar a la vida dels seus fills i de la seva cosina que viu al poble i que la va trucar el dia anterior. No us preocupeu, el millor està per arribar:
-Nena, tú estàs casada? Tu treballes? ´Tu ajudes a la teva mare a casa? Qui et paga el gimnàs... es que els joves com sou...bla, bla, bla....

GRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR!!!!!

Per què és tan dificil anar al gimnàs estar tranquila almenys una hora: sense preguntes, sense conversacions, sense ningú, només tu!!!!!

P.D: Gràcies senyora Pilar per fer que els meus matins siguin tan esplèndids i plens de llum.

Una nit al Palau de Mar

2006-01-28T19:53:00.000+01:00

És bastant complicat fer una crònica del que va passar ahir als premis de la comunicació. Tenint en comte que avans de sortir de la TV estavem les cinc magnifiques tancades al servei fent de lloques i posant-nos aquella roba que sempre guardem per les ocasions especials ( això si es que no l'estrenem el mateix dia). Després la sala de maquillatge que semblava el saló de bellesa de Can Llongueras, però clar una mica més d'estar per casa. La veritat es que d'aquesta manera la nit ja va començar a ser còmica.

Esperavem tots arribar a la gala dels premis, que aquest any es celebrava al Museu Marítim de Barcelona amb prou antel.lació per poder aparcar i no quedar-nos sense teca. No ens enganyem, el menjar és un dels alicients d'aquestes festes. Els que anavem amb els cotxes de la Maria o la Eli vam començar a passar. Amb l'afegit de la pluja vam arribar bastant bé de temps i ara calia trobar el lloc. Una trucada al mòvil de l'Oriol, era el Pep Andreu. Ja estavem arribant, haviem de trobar l'enorme edifici, que més que un museu sembla un palau. Arribem i aparquem al carril bici davant de la porta, però clar, era massa maku per ser veritat, ara em de buscar el pàrquing públic. Ja està, és tot just davant del Museu. Només em de fer tota la rotonda i anar en la direcció contrària. I quan arrivem a la rotonda del senyor Colon no sé per quina raó del món ens desconcertem i no sabem per quin carrer girar. La Eli busca el Palau de Mar: On és el Palau de Mar? i jo li dic: el Palau de Mar no ho sé, el Museu Marítim està a la teva esquerra... clar normal confondre els noms no Eli?

Després d'aparcar i que la senyoreta Solsona expliques al senyor del parquing tot el que fariem aquella nit (es van fer amics), vam entrar al edifici. Uns minuts després van arribar els que faltaven, els companys d'esports, en Bis i la Palà.

Teniem gana, molta gana, però només hi havia begudes, així que les noies vam començar la nit amb un rioja, que després ens convertiria en les més lloques de la festa. Van començar els premis i els veiem genial. Assegudes de costat i una columna al mig.

1- Tasis Torrent a la millor iniciativa periodística: Contrapunt de Mollet del Vallès

2-Tasis-Torrent al millor treball periodístic: Recull d'articles sobre l'assassinat de Josep Maria Isanta a La Patum, publicat pel diari Regió 7.

3-Rosalia Rovira al millor programa d'entreteniment: Radioteatre, de Ràdio Molins de Rei

...

Arriba el moment, nervis tensió obacions i els nominats al premi Miramar de Televisions Locals de programa informatiu. Històries S.A de TV de Mataró està nominat!!!!! Tots aplaudim, xiulem i cridem! i el premi és per... Jurats, de Canal Nord TV de Figueres.

Decepció primer, després aplaudiments educats i amb l'esperança de millorar per l'any següent, totes aquelles coses que es pensen quan et tiren una galleda d'aigua freda a sobre.

La nit va seguir amb canapés mal repartits, que ens convertien a tots en lleons famèlics en busca de la presa, un pincho de Mozzarella i Cherris, una empanada, menjar japonès, pollastre picant, gambes crues i congelades... 25 euros??? carai quin sopar!!!

Això si.... ALCOHOL! ALCOHOL, ALCOHOL, EMOS VENIDO A EMORRACHARNOS, EL RESULTADO NOS DA IGUAL!!!!

La Festa fos com fos o guanyessim o deixessin de guanyar va ser especial i única, perquè hi erem nosaltres, els últims en abandonar la sala.

Ara a esperar els pròxims.

Després de...

2006-01-20T20:44:00.000+01:00

Sempre hi ha un després de... Després de rebre un premi, després d'un partit de futbol, després d'una discussió, després d'una mort, després d'un exàmen, després de fer l'amor...

No sé perquè tots els nostres actes no es queden en el moment, en el simple moment en que estem fent una cosa. A vegades esperem a que arribi el després per donar-nos comte que ens em equivocat o que em disfrutat més que en tota la nostra vida. Potser és la raó, potser son les mateixes ansies de saber les conseqüències que tindrà cadascún dels nostres actes.

Si dediquessim tot el temps que tenim a disfrutar dels moments i no als després potser el món aniria millor.

Paranoies a part...

Rutines

2006-01-07T14:38:00.000+01:00

Em llevo, un cafè amb llet, claus i porta. Agafo el cotxe, Radio Flaix Back i lleganyes. Arribo a la radio, Internet, Correu, actualitat i Programació del dia. Arriba migdia, programa, directe, nervis i preses, moments de relaz i preparació amb música. Plego i toca gimnàs, combinació de la taquilla, abdominals, bicicleta, classe... Dutxaaaa. Dinar de pressa i corrents i Tele. Les mateixes cares però diferents estones, diferents arguments, diferents dies i hores. Rutina sense rutines. Política, cultura, societat, de tot una mica i res de res. Ulls trisots i ulls feliços, cares llargues i cares somriets. Gent que canvia, gent que et sorprèn i gent que no deixa de ser especial facin el que facin. No existeix la rutina si tú no vols que estigui a la teva vida. Tot depèn dels ulls amb els que ho veiem. Jo els obro i els tanco i mentres o faig penso que m'agrada la meva vida.
RES NO ÉS EL QUE SEMBLA SI HO MIREM AMB ELS ULLS D'UN ALTRE.

Canvi d'any, canvi de reptes

2006-01-01T23:13:00.000+01:00

Darrera de cada entrada d'any s'amaguen uns records dels 365 dies que em deixat enrera: dels moments tristos, dels moments alegres i dels propòsits que s'han quedat només en paraules. Cada any el recordem per alguna cosa en especial, perquè ens ha passat alguna cosa, per què em conegut a molta gent, per què casa cosa que em fet forma part ja del nostre passat.

Dóno llum verda al 2006, després que el 2005 m'ha deixat amb una carrera acabada, amb uns amics genials com sempre i amb la pèrdua d'una de les persones que més m'ha ensenyat en aquest món. La nit d'ahir és especial per moltes coses. Per què en serveix per pensar en tot el que em fet bé i el que ens em deixat a mitges i també ens serveix per proposar-nos ser millors a partir de les dotze de la nit.

Una nit màgica per alguns, esperançadora per uns altres i una com una altre per molta gent. De fet és tot un mite el cap d'any, però arriba cada 31 de desembre amb els mateixos desitjos, els mateixos somnis i les mateixes de ganes de porposar-nos nous reptes. De reptes i de propòsits en tenim moltissims, però el que realment comta no es el poder complir-los si no saber que els tenim i que es possible que algún dia els aconseguim...

Quins són els vostres originals propòsit per aquest 2006 i pel més enllà?